Obrazy na stronie
PDF
ePub

en la present vida treballa com à viador à conseguir: è per ço vehents que en la present ciutat hi ha diverses escoles è cases hon concorren molts studiants, è tenen gran diversitat en lo legir è ensenyar deles dites sciencies, è ab la diversitat de libres, è de modos de legir è demostrar, no tenints maestres, doctors, ne preceptors, molts de la present ciutat son costrets de anar fora aquella en studis generals per hoyr de totes facultats de arts, è sciencies: è vista la disposicio grandissima que es en la present ciutat dels homens, è jovens naturals de la dita ciutat è regne, que tenen sperits molt clars è abils, è resoluts per hoyr de totes sciencies, è mostras que en totes parts del mon hon ha valencians, aquells entre tots altres son preferits per lurs bons enteniments è disposicions de animos è sperits; certs que en lo passat per los magnifichs jurats precessors de aquells es stada comprada una casa per introduhir, è fer studi, è collegi general en lo qual se legis de totes facultats, è que en alguna part de la dita ciutat nos pogues legir de gramatica, è altres arts, sino en lo dit studi è collegi general: volents los dits magnifichs jurats, racional, y sindich donar algun orde en lo dit studi general, que aquel se principie, continue, è acabe per modo que axi los fills de la present ciutat è regne, com stranys de altres regnes è provincies puxen studiar, hoyr, è aprofitar en la present ciutat, la qual es mes populosa que ciutat de tota Espanya, en la manera que ferse puxa en virtut del poder que tenen del consell general celebrat en la sala de la dita ciutat à XIV de Agost del prop passat any mil quatrecents noranta huyt, ordenen, establexen, è perpetualment estatuhexen les coses seguents.

I. E primerament, que en la casa desusdita comprada per la dita ciutat, la qual es construhida en la parroquia

de sent Andreu prop lo vall, se tinga lo dit collegi è studi general de gramatica, lochica, filosofia natural, è moral, metafisica, è altres arts liberals, è no en altre loch ni casa de la dita ciutat, no obstant qualsevol disposicio de dret, è de ffur, è de privilegis, è de ordinacio establiment de la ciutat en contrari fets, è ordenats.

II. Item, ordenen, establexen, è fan ordinacio, statut, è stabliment perpetu, que en alguna part, ò loch de la dita ciutat, ni en altra casa alguna se puxa tenir scola de parts, gramatica, ni altres arts liberals, ni alguna persona, ò maestre puxa legir de alguna facultat sino en la dita casa de la ciutat, on se tinra lo dit studi, è collegi general pera totes persones de qualsevol dignitat ò condicio sien, que venir hi volran, sots pena de XXV libras per quantes vegades sera contrafet per algu, applicadores al comu de la dita ciutat per pagar los salaris, ques han de pagar al maestres, è doctors qui légiran.

III. Item, ordenen quen la dita casa è studi general no sols si liga de gramatica, lochica, filosofia, è altres arts liberals, mas encara volen, è ordenen que y haja doctors per legir de theologia, de dret canonich è de dret civil, de medicina, de cirurgia, metaffisica, poesia, è altres sciencies que volra, è ordenara la dita ciutat.

IV. Item, ordenen, è provehexen que la obra del dit studi general sia continuada, en ferse en aquella competents generals, è cambres, è una bella caustro ; è si ultra la dita casa era necessari, comprar ò lograr altres cases attinents à la dita casa ò studi general, que sien hagudes, comprades, ò conduhides, en manera que totes persones que venir hi volran al dit studi general, tinguen modo è disposicio de estar, è atturar è aproffitar en aquell.

V. Item, ordenen que en lo dit studi general de tres

en tres anys sia elet hun rector qui presedexa, è stiga de continu en lo dit studi, è collegi general, que sia persona de sciencia doctissima, ço es, que sia maestre en theologia, ò doctor en dret canonich, ò doctor en dret civil, ó de medicina, è que algun altre no puxa esser rector del dit studi. E ara de present peral trienni primer vinent, que començara en la festa de sent Luch del any present MCCCCLXXXXVIII, elegexen lo reverent maestre Jeroni Boix.

VI. Item, ordenen que lo dit rector, qui es elet, è los qui daci avant seran elets per la ciutat tinguen poder è facultat, quels sia donat poder y facultat, axi per lo official ecclesiastich, com per lo justicia criminal, è civil de la present ciutat, de corregir, è castigar qualsevol studiants, è persones qui venran à hoyr en lo dit studi general, è si mester sera multar, è apresonar aquells per qualsevol paraules injurioses, ò bregues, è dicensions que tinguen en lo dit studi general, è vint passos fora de aquell, impossant les penes, è fahent juhi entre aquelles de coses civils, en manera que al juhi, è determinacio del dit rector hayen à star tots los doctors, cambrers, è altres qualsevol persones, que legiran, ò hoyran en lo dit studi general. E si lo dit rector fara algun greuge, puxen recorrer als jurats, racional, è sindich, y no à altre.

VII. Item, ordenen que en lo dit studi sia elet hun verguer lo qual tinga carrech de tres coses. La una de guardar la porta del dit studi, que persona alguna dels studiants continus no ixqua de la dita casa è studi general sent voluntat y lecencia del dit rector, è del maestre particular à qui lo dit studiant sera acomanat. Laltra que ab la verga alta vaia, è precehixca als doctors, que iran, è vendran à legir en les cadires al dit studi general, dins aquell, è no fora de aquell; en manera que entrant per

la porta vaga davant aquell ab la verga, è armes de la ciutat. La tercera, que tinga carrech de. penre, è empre. sonar totes aquelles persones que lo rector manara è volra; è que lo dit verguer tinga una estancia prop la porta. VIII. Item, ordenen que en lo dit studi general sia fet hun cep de fusta, ò preso, en lo qual puxen estar presos tots aquells que lo rector volra, è manerá, per tant temps com aquell ordenara ; è que per algun official de la present ciutat ecclesiastich, ni secular puxa esser tret del dit studi. Et si alguna contencio haura gran en lo dit studi, que lo dit rector haia de provehir en aquella à consell dels magnifichs jurats, racional, è sindich de la dita ciutat, y no de ninguna altra persona ecclesiastica ò secular.

IX. Item, ordenen que com la dita ciutat haia de provehir en pagar los salaris del rectors, doctors, maestres, è cambrers qui legiran liçons comunes en lo dit studi general, è es cosa rahonable, que puix la dita ciutat dona la casa franqua à tota lur despesa, que per lo semblant los studiants, qui staran, y venran al dit studi general paguen è contriboixen en los dits salaris, è proveheixen en lo dit pagament fahedor en la forma seguent.

X. Primerament, que tot studiant partiste, doctrinaliste, è ò que hoyra de doctrinal, è de gramatica, ò de poesia, pague, è sia tengut pagar als clavaris, ò thesorers del dit studi cinch sols per cascun any.

XI. Item, que tot studiant que hoyra de lochica, è filosofia moral, ò natural, de qualsevol dignitat, ò condicio sia, pague, è sia tengut pagar per cascun any deu sols.

XII. Item, que tot studiant, ò qualsevol altra persona que venra al dit studi per hoyr de theologia, medicina, dret canonich, è dret civil pague y sia tengut pagar

al dits clavaris, è thesorers per cascun any quinze sols.

XIII. Item, ordenen que qualsevol studiant, ò persona qui venra al dit studi general per hoyr, puixa hoyr totes les liçons generals, ò particulars, ques legiran en lo dit studi, è les que volran hoyr en cadira, ò fora cadira de qualsevol facultat, ò sciencia, è pagant lo salari major, sia absolt, è deliure dels altres salaris menors; en manera que no pague hun studiant, ò persona sino un salari, è no molts.

XIV. Item, ordenen que sien elets dos clavaris, રે thesorers del dit studi general, los quals reben, y sien tenguts rebre, exhegir los dits salaris, ço es, la hu que reba dels partistes, gramatichs, è filosofs, è laltre reba dels theolechs, canonistes, è fisichs: è que los dits clavaris paguen, è sien tenguts pagar los salaris ordinaris è tachats als rector, doctors, maestres, è cambrers, è al verguer del dit studi general: è que cascun any los dits clavaris sien tenguts donar compte, è raho à instancia del sindich de la ciutat de Valencia, qui es elet per los dits magnifichs jurats en administrador, è protector del dit studi general, al magnifich racional de la dita ciutat ; en manera que pagats los salaris, si res hi sobrara, se puxa convertir en obres del dit studi general; è si res hi fallirat se puxa provehir de hon se pagara; en manera que ab tot compliment la dita exactio, è pagament se facen: è que los dits clavaris sien tenguts donar fermances à coneguda (persona) del dits magnifichs jurats, racional, y sindich de la dita ciutat.

XV. Item, ordenen que lo rector, qui es elet, è daci avant sera elet à temps de tres anys, haia de salari per cascun any vint y cinch lls.

XVI. Item, ordenen que lo maestre qui legira de theologia haia de salari vint y cinch lls. per cascun any.

« PoprzedniaDalej »