Obrazy na stronie
PDF
ePub

De vallist segons natura
Feta porta virginal.
Fill de Deu en ta clausura
Concebist ab cors ioyos
Sens trencar nulla iunctura
Romàs ton cors glorios.

Cobla.
Consistori de dretura,
Fontanella de virtuts,
Senyal damor è figura,
Prechte no siam vençuts
Ne guarts nostra desmesura.
En lo pas ques perillos
Deffennos de la ardura
Del infern tan tenebros.

Cobla. Esmenada dauradura, Cambra del Sperit Sant, Privilegi sens rasura. .............................................. Los goigs del cel nos procura. Verge vallans ton socors: Prechte no ...... cura; Car tots som tos servidors.

IX.

Capítulos que se estableciéron á 30 de Abril de 1499

para el régimen de la universidad de Valencia (a).

En nom de la sancta Trinitat Pare , è Fill , è sanct Sperit, è de Jhs. redemptor nostre , è de la gloriosa, è intemerada Verge Maria Mare sua : sapieu tots que dimarts comptant trenta del mes de Abril del any mil quatrecents noranta nou los magnifichs mossen Jaume Valles, cavaller, en Damia Bonet, en Bernad Vidal, en Luis Amalrich, è en Pere Belluga , ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensem ps ab lo magnifich mossen Johan de Vilarasa absent per sa indisposicio de aquest acte, en Gaspar Amat, ciutada, racional, en Bernad de Assio , notari sindich de la dita ciutat; ajustats en lo studi de la casa del dit magnifich racional, la qual te en la parroquia de sent Marti da. vant la ecclesia de sent Marti : considerants que jatsia tenir, è conservar spitals en la present ciutat, è fer almoynes è caritats à pobres sia obra de misericordia corporal, è molt gran ; empero molt mayor obra de misericordia è pus principal es la spiritual, è de mostrar , è ensenyar les animes ignorants del feels crestians en les sciencies, axi liberals, com de sacra theologia , è altres, per les quals molts son feyts preicadors de la paraula de Deu , è al. tres confessors , è illumenadors, è defensors de la ffe , è

religio crestiana , per les quals son fets dignes de la glo• ria celestial , la qual es aquell summum bonum que cascu

(a) Se hallan en el manual de consejos que se conserva

en el archivo de la misma ciu. dad baxo el n. 3o. fol 316.

en la present vida treballa com à viador à conseguir: è per ço vehents que en la present ciutat hi ha diverses escoles è cases hon concorren molts studiants , è tenen gran diversitat en lo legir è ensenyar deles dites sciencies, è ab la diversitat de libres , è de modos de legir è demostrar , no tenints maestres, doctors , ne preceptors, molts de la present ciutat son costrets de anar fora aquella en studis generals per hoyr de totes facultats de arts, è sciencies : è vista la disposicio grandissima que es en la present ciutat dels homens, è jovens naturals de la dita ciutat è regne , que tenen sperits molt clars è abils, è resoluts per hoyr de totes sciencies , è mostras que en totes parts del mon hon ha valencians, aquells entre tots altres son preferits per lurs bons enteniments è disposicions de aniiņos è sperits ; certs que en lo passat per los magnifichs jurats precessors de aquells es stada comprada una casa per introduhir , è fer studi , è collegi general en lo qual se legis de totes facultats , è que en alguna part de la dita ciutat nos pogues legir de gramatica , è altres arts, sino en lo dit studi è collegi general : volents los dits magnifichs jurats , racional, y sindich donar algun orde en lo dit studi general, que aquel se principie , continue , è acabe per modo que axi los fills de la present ciutat è regne, com stranys de altres regnes è provincies puxen studiar, hoyr, è aprofitar en la present ciutat, la qual es mes populosa que ciutat de tota Espanya, en la manera que ferse puxa en virtut del poder que tenen del consell general celebrat en la sala de la dita ciutat à XIV de Agost del prop passat any mil quatrecents noranta huyt, ordenen , establexen, è perpetualment estatuhexen les coses seguents.

I. E primerament, que en la casa desusdita comprada per la dita ciutat, la qual es construhida en la parroquia

de sent Andreu prop lo vall, se tinga lo dit collegi è studi general de gramatica , lochica , filosofia natural, è moral, metafisica , è altres arts liberals, è no en altre loch, ni casa de la dita ciutat, no obstant qualsevol disposicio de dret, è de ffur, è de privilegis , è de ordinacio establiment de la ciutat en contrari fets , è ordenats. .

II. Item , ordenen , establexen, è fan ordinacio , statut, è stabliment perpetu, que en alguna part, ò loch

de la dita ciutat, ni en altra casa alguna se puxa tenir • scola de parts , gramatica, ni altres arts liberals, ni al

guna persona , ò maestre puxa legir de alguna facultat sino en la dita casa de la ciutat, on se tinra lo dit studi, è collegi general pera totes persones de qualsevol dignitat ò condicio sien, que venir hi volran, sots pena de XXV libras per quantes vegades sera contrafet per algu, applicadores al comu de la dita ciutat per pagar los salaris, ques han de pagar al maestres, è doctors qui legiran.

III. Item , ordenen quen la dita casa è studi general no sols si liga de gramatica, lochica , filosofia, è altres arts liberals, mas encara volen , è ordenen que y haja doctors per legir de theologia , de dret canonich è de dret civil, de medicina, de cirurgia , metaffisica , poesia , è altres sciencies que volra, è ordenara la dita ciutat.

IV. Item, ordenen , è provehexen que la obra del dit studi general sia continuada , en ferse en aquella competents generals , è cambres, è una bella caustro; è si ultra la dita casa era necessari, comprar è lograr altres ca. ses attinents à la dita casa è studi general, que sien hagudes, comprades, ò conduhides, en manera que totes persones que venir hi volran al dit studi general , tinguen modo è disposicio de estar, è atturar è aproffitar en

aquell.

V. Item, ordenen que en lo dit studi general de tres en tres anys sia elet hun rector qui presedexa , è stiga de continu en lo dit studi, è collegi general, que sia persona de sciencia doctissima , ço es, que sia maestre en theologia , ò doctor en dret canonich , ò doctor en dret civil, ó de medicina, è que algun altre no puxa esser rector del dit studi. E ara de present peral trienni primer vinent, que començara en la festa de sent Luch del any present MCCCCLXXXXVIII, elegexen lo reverent maestre Jeroni Boix.

VI. Item, ordenen que lo dit rector , qui es elet, è los qui daci avant seran elets per la ciutat tinguen poder è facultat, quels sia donat poder y facultat, axi per lo official ecclesiastich, com per lo justicia criminal, è civil de la present ciutat, de corregir , è castigar qualsevol stue diants, è persones qui venran à hoyr en lo dit studi general , è si mester sera multar, è apresonar aquells per qualsevol paraules injurioses , ò bregues , è dicensions que tinguen en lo dit studi general , è vint passos fora de aquell, impossant les penes, è fahent juhi entre aquelles de coses civils, en manera que al juhi, è determinacio del dit rector hayen à star tots los doctors, cambrers, è altres qualsevol persones , que legiran, ò hoyran en lo dit studi general. E si lo dit rector fara algun greuge, puxen recorrer als jurats , racional, è sindich, y no à altre.

VII. Item , ordenen que en lo dit studi sia elet hun verguer lo qual tinga carrech de tres coses. La una de guardar la porta del dit studi, que persona alguna dels studiants continus no ixqua de la dita casa è studi general sent voluntat y lecencia del dit rector , è del maestre particular à qui lo dit studiant sera acomanat. Laltra que ab la verga alta vaia, è precebixca als doctors, que iran, è vendran à legir en les cadires al dit studi general , dins aquell, è no fora de aquell ; en manera que entrant per

« PoprzedniaDalej »