Obrazy na stronie
PDF
ePub

malicia. Molts en gran nombre dels cosors de aquelis é aquellas qui son negats en la dita aygua, son stats alrobats envers lo coll den Rabasa; é altres envers les ileles dalla Portopi, ab diverses caxas, fustam é pans de cera é altres bens, Mes avant ses, seguit que per raho de la dita aygua son stals apuntalats per so que no cayguesen pessats d'alberchs; entre les quals es stada apuntalada la esgleya de Sant Faliu devant la lotga dels Plasentins.

B

com

Digous à VI de deembre any M.CCCC tres, hora a de con pleta, fo feta é fermada dins la sala de la Juraria de Mallor ques pau entre los habiladors del regne de Mallorques, so es, entre aquells qui regien, é aquells qui han regit sobre lo uniyersal regiment de aquest regne. E foren elegits missatgers al Senyor Rey, so es, Mossen R. de Sent Marti, é Mossen Bng, de Tagamanent, cavallers, é en G. Malfarit, per los homens de fora... Lo qual Senyor deu declarar ó voler si los habitadors regiran. segons les franqueses, ó segons la pragmadicha de Mossen Huc Danglasola, Visrey trames en Mallorques per lo, dit Senyor. E per rigor de la dita pau lo noble Mossen Roger de Muncada, Governador del dit regne, é son assesor, é los jurats, ensemps, ab gran multitud de honrats homens, axi de la ciutat, com de la part forana, tols ensemps anaren á la Seu per fer gracias á sá nostre Senyor de la bona concordia en la qual eran stats atrobats. E los canonges ab lonrat Mossen Jacme des Mur, doctor en decrets Vicari é official del reverent Senyor Bisbe, cantaren Te Deum laudamus ab son dels orguens. En apres lo dit Vicari seu aqui matex de peus hun sermo per via de collacio, faent a nostre Senyor gacies de la dita pau.

32

[ocr errors]

Digmenge á XIII. de janer any M.CCCC.IV. Misser Jacme Pertusa pres muller la filla den Guillem Talgeros, mercader, é aquell forn spossa á aquella é fo novi, E diuse que era die de senyal, o

elop

Dimarç á XV de janer del dit any arribaren en la ciutat de Mallorques Mestre Francesh Pons del orde dels frares Menors é en G. Malfarit, los quals eran anats al Senyor Rey ab los hanrals Mossen R. de Sent Marti é, Bug. de Tagamanent, axi com a missatgers del dit regne. E aportaren ab si que los regidors regissen segons les franqueses, é que los jurals se fe sen per electio, segons la franquesa, Empero lo Senyor Rey elegi en Jurats per lo present any. Mossen Ramonet de Sent

[ocr errors][merged small]

Marti, cavaller, Francesch Umbert, Nicholau de Pachs..... 1404. Dissabte a XXIII. de fabrer del dit any M.CCCC.IIII. fo esplegada de fer la cava dels fonaments qui son fets per edificar la paret ahon sera lo respalle de la volta quis fa en la Seu de Mallorques, quis tindra ab lo cloquer de la dita Seu pres lo canto del carrer qui va ferir al alberch del Dega.

Digmenge a XXIII. de març any dessusdit arriba e vench en Mallorques hun mestre en taulogia frare menor appellat frare Anthoni Avilesa gran clerga, lo qual havia stat absent del regne XXII, anys...

Diluns a XXVIII dabril any dessus dit lo molt Reverent Bisbe de Mallorques Mossen Lois de Prades vench en Mallorques de Menorcha ahon ere anat per deport.

Digmenge de sincogesma que hom comtava a XVIII de maig any M.CCCC.IIII arriba en Mallorques una galea de Cicilia, en la qual vengeren los nobles Moss. B. de Cabrera, Vescomte, e Mossen R. de Bages e son fill; e aquell iorn mateix en la nit se partiren per anar al Senyor Rey.

Item a XVIIII. de maig del dit any arriba una altra galea de Cicilia, en la cual vengeren dos nobles, so es, Mossen Guerau de Cervello e Mossen P. de Caralt.

1405. Prout fuit narratum per aliquos illustris Rex Martinus, Rex Ciciliæ et filius ac primogenitus Illustrissimi Regis Martini, Regis Aragonum recedendo ab insula Ciciliæ ad aliquos dies sequentes post loqutionem habitam cum Sanctissimo Domino nostro Papa Benedicto, venit cum septem galeis armatis in locum qui dicitur Blanes, et postmodum ipse equester intravit civitatem Barchinonæ die dominica qua computabatur XXVIIII. martii anni M.CCCC. quinti; propter quod fuit sibi factum magnum festum in dicta civitate.

Dimecres á XXVII. de juny any dessus dit fo determenat per consell general del regne de Mallorques que tots los offi cis de la casa de la Juraria se reguesquen sens salaris alscuns.00

Dimarç a IIII. de agost any M.CCCC. sinch arribaren en Mallorques los honrats en Jacme Cacoma, e nandreu Mulet missatges; e los reverens mestre PaCorrager del orde de Preycadors, e mestre Mager del orde dels frares de Sancta Maria del Carme, e mestre Jaeme Pages mestre en medecina. Dissabte a VIII. de agost any M.CCCC. sinch lo molt alt Senyor en Marti per la gracia de Deu Rey de Cicilia, e prin

mogenit del Senyor Rey darago arriba en Mallorques ab se, galeas vinent de Barchinona; empero no entra en la ciutat be que entra en lo castell per la part de la porta de la mar. E aquis dina e dormi, é lo sendema stech tot lo iorn dins en lo dit castell.

Lo. diluns seguent a X. de agost lo dit Senyor Rey isque del dit castell per la dita porta, e messe en la sua galea, e venchsen denant la capella de Sancta Caterina, e isque de la dita galea, e entrassen en la dita capella, ahon feu se oracio; e despuys munta en hun cavall, e acompanyat dels jurats e dels nobles e altres gens moltes venchsen en fort appellat den Vanniguanxo. Estant en lo dit ort, lo dit Senyor jura les franqueses del regne de Mallorques. E en apres tots los officis de la ciutat ab lurs panons, pessaren decant aquell.E asso fet ell cavalcha; e denant aquell en Johan Çaflor, qui era jurat aquell any per los ciutedans, anave cavalcant, aportant lo standart del Senyor Rey, è ab ell anaven cavalcant dos cavallers e dos ciutedans. E axi cavalcant lo Senyor Rey ab son pavello que li havian fet de drap dor e de seda, lo qual aportaven XII. entre cavallers e ciutadans, ell sen vench al castell reyal.

Lo dit Senyor feu gracia aquel jorn als presoners que isguesen de preso e axi fo fet; pero los qui eran per deutes, foren transportats ans de aquell iorn en altre loch. En la dita gracia no fo entes Mossen Gaspert de Sent Johan, delat de trenchament de sagrament et de homenatge.

Aquell iorn foren feles juntes denant lo dit castell reyal, per part de la Universitat, ab scut rado, e lo sendema ab scut lonch, e laltre iorn seguent ab scut rado.

[ocr errors]

Ab lo dit Senyor Rey vench lo Comte Anthoni, e lo Comte de Vintemilla, e Don Jayme de Prades, e lo Governador de Saragossa pare de Sanxo Rois, e Naspert den Cardona, e Misser Gabriel Cardona, e en Johan Desvall, e molts altres honrats homens, axi de Arago e de Catalunya, com de la ila de Cicilia. C

Lo dit Senyor divenres a XIIII. dagost sospes Mossen Roger de Muncada de la Governacio per sos demerits. E provey que lo tayl ques feya en ciutat per XLVIIII. mil florins, fos reduit a XXX.mil, segons era stat delermenat e proveyt per lo gran consell. E daltra part que fossen remuts del Consell aquells C. homens, los quals novellament eren stats efels en

consellers. E que los restants XVIIII. mil florins pagassen aquells qui los havien despesos. E mes avan provehi, e ab si seu amana en Cicilia Mossen Johan Sanela Cilia, e Mossen Gaspert Sent Johan, cavallers.

Digmenge á XVI. dagost a tres horas de la nit lo dit Senyor se reculli en la sua galea; e ell ab les altres galeas parliren de Mallorques e feren lur via per anar en Cicilia.

1406. Digmenge a XII. de fabrer any M.CCCC. VI. fo fela sollemne processo per la via que es acuslumat en la festa del Corpus Christi. E fo fet sollemne offici en la Seu de Mallorques, ahón hague sermo. E fet loffici, foren messes alscunes pedras al fonament quis fa per lo terç pilar de la dita Seu, qui es vers la part de la mar, per lo senyor Bisbe, so es, lo noble Mossen Lois de Prades Bisbe de Mallorques qui hi mes la primera pedra, e per altres notables persones. En apres, messes en lo dit clot alscunes pedres, foren fets altres dos clols, per aseura en aquells dos pilars. E asso per tal que les duas arcades en semps se fessen es cobrissen. E son los dos clots, la hun qui es denant lo portal de la mar, e laltre denant laltre portal, qui es pres lo cloquer.,

Digous a XXVIIII. de juliol any M.CCCC. VI. lo Reverent Bisbe de Mallorques Mossen Lois de Prades se parti de Mallorques ad una nau de Janovesses per anar a Sahona, ahon nostre Senyor lo Papa Banet era personalment constituit. E ab ell se reculliren molts, entre los quals fo Misser Jacme Desmur, doctor en decrets.

Dissabte a XXVIII. de agost any dessus dit fo fet sollemne aniversari per la Universitat de Mallorques e per tots los officis de aquella en la Seu de Mallorques per los cossos dels morts que moriren en lo diluvi en lany M.CCCC tres; e per aquell aniversari foren aportats los osses dels dits cossos, de la capella de Senta Caterina den B. de Salelles, en la dita Seu, ahon foren soterrals, so es, per tots los dits officis, en que entrevengueren XXXII. caxas de officis, e la darrera fo la caxa de la confraria dels Preveres de la Seu. E per aquell aniversari los Jurats de Mallorques feren aportar denant les dites caxes L. brondons, e detras aquellas altres L. E cascun dels officis aportaren molts e diverses ciris ab lurs senyals, en tant que pessats CCCC. ciris cremans foren en lo dit aniversari, e fo fet sollemne sermo. E la dita ossa fo solerrada pres latrona de la dita Seu, ahon se ajunta infinit pobles

94407.] Dissabte a VIII. de janer any M.CCCCVII. vench nova certa al Governador e als Jurats que la Senyora Regina muller del Rey de Arago, apellada Maria, era morta. ukaja

Divenres a XIIII. de janer any dessus dit fo fet sollemne aniversari per la mort de la demunt dita Senyora Regina nostra de Arago, per los honrats jurats de Mallorques ab tots los officials reyals, los quals aportaren los caperons vestits en la esgleya de la Seu, ahon hague sollemne sermo. E cremaren L.XXX. ciris ab senyals de la ciutat.

Divenres a flll. del mes de fabrer any dessus dit fo promul gada sentencia en lo loch apellat del Payro pres la Seu, de part del Vicari del Senyor Bisbe, e del Inquisidor dels eretges contra Jacme de Galiana convers, lo qual per duas vegadas havia abnegade la fe christiana; e era vengut seerelament per reconciliarse altrevegada. Per la qual sentencia fo declarat aquell esser eretge, e contra aquell axi com eretge deure esser procehit, e anantat per la cort seglar.

Een continent lo Batle de Mallorques volent procehir a donar la sua sentencia contra aquell, assechse en los cancells de la sua cort ab son assesor. Fo a aquell fet manament de part del noble mossen Roger de Muncada, Governador (que habia vuelto al mando) que sobresehisques en la dita senteneia.

Lo die dessus dit hora de vespres lo dit noble Governador revoca lo dit sobresehiment. E lo dit Balle ab prohomens condemna lo dit convers que for cremat. zach en Dimarç a VIII de fabrer any M.CCCC.VII. hora de vespres, per letres de certificacio trameses al noble Governador é Jurats de Mallorques lo dit noble é los dits Jurats ablgran companya anaren a la Seu per fer grasies á nostre Senyor Deus, del primogenit lo qual hague lo molt alt Senyor Rey de Cicilia, fill del molt alt Senyor Rey d'Arago Senyor nostre; lo qual primogenit nasque á XVII de deembre prop pessat, é fo á aquell posat nom Marti, per la cual cosa fo eantat en la dita Seu lo psalm apellat Te Deum (visque aquest per sis mesos ó aquen en care, tan solament.)

[ocr errors]

Dissapte á XII de març any dessus dit fo feta processo axi com se fa per la festa de Corpus Cristi per la unio de la es gleya, é que sie fet hun Papa tan solament. E aqui fo.fet sermo, so es, dins la Seu. E acabat lo dit sermo, fo recitat per lo frare é per mossen Blay; que diluns apres la caritat

« PoprzedniaDalej »