Obrazy na stronie
PDF
ePub

sera mas bien aventurado en secreto que en la cara nin aparencia.<<

Este Anaxagoras fue muy estudioso y escrivio muchas cosas del movimiento del cielo y del curso de las estrellas y de la natura de las cosas. E bivio setenta y dos annos. Puesto en la carcel de los ateneses (y haviendo sofrido mucho fue envenenado por los ateneses) porque les desia que el sol que ellos por dios adoravan era una piedra.

Cap. XIX. Crates.

Crates, tebano, filosofo, fue oydor de Estilbon y preceptor y maestro de Senon. Aqueste, segunt dise Geronimo en la epistola tercera, tomo un grant peso de oro y lançolo en la mar, disiendo: »Ydvos de mi, pessymas rriquesas. Y antes yo somire a vos que sea de vosotras somido.<< Ca non penso que junta mente podian estar virtudes y rriquesas. Aqueste,

bl. 91 a. 1 Ohne das Abite etc. in Hieron. Epist. LVIII, 2, Migne, bd. 22, sp. 580, und ohne den letzten satz in advers. Jovinian. II, 9, Migne, bd. 23, sp. 298 C. Polycrat. VII, 13, bd. IV, 135. Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 25: legitur; doctr. VI, 129: Actor; mor. III, VII, 2 Hieron., I, III, 104: Hieron., aber an vorletzter stelle verunstaltet durch den zusatz: navigans per mare cum divitiarum pondere in tempestate timens submergi. Dialog Creatur. cap. XXXII: De rosario et perdice: refert Hieron. Joh. Vall. Comp. V, 3, bl. 136 a: Hieron., ep. CXVI. Joh. de Hoveden, Specul. laicorum, de paupertate, bl. 126 c: legitur de Socrate, quod cum vidisset philosophiam non posse convenire diviciis, aurum suum projecit in mare. Bromyard, Paupertas P III, Art. II, III: scribit Tullius de Socrate. Joh. Vall. Brevil. II, 2, bl. 156 a u. III, 1, bl. 159 c: Socrates Thebanus angebl. nach Hieron. Ep. XXXV u. ähnlich de alio philos. nach Hieron. Ep. CXVI. Diog. Laert. VI, 87. Gregor von Nazianz, Poemata moral. X, de virtute, v. 228 bis 235, Migne, Ser. gr. bd. 37, sp. 696 A, schwächt das verdienst des Krates dadurch, dass er ihn darstellt als:

Πλέοντα, τοῦ κλύδωνος ἀγριουμένου

Ἔπειτα φόρτῳ τῆς νεώς βαρουμένης.

Bruson. lib. II, de divitiis, bl. 51 b. Cardanus de consolat. lib. III, bl. 94 a. Guicciardini, Detti, bl. 31 a, L'hore, bl. 77 b spricht von Antipo statt von Crates, Costo, Fuggilozio, s. 505 von »un filosofo«. (Burton) Anatomy of Melancholy, bd. II, s. 45. Seneca ad Lucil. ep. XVIII, 1: Projice omnia, si sapis, immo ut sapias, et ad bonam mentem magno cursu ac totis viribus tende! Meurier, Bouq. de Philos., bl. 48 b: Quel remede

bl. 34 a

Hic eciam, ut ait Seneca libro primo epistolarum, cum vidisset adolescentulum secreto ambulantem interrogavit quid illic faceret solus. »Mecum«, inquit, »loquor«. Cui Crates: »Cave«, inquit, »obsecro, ne cum homine malo loquaris ".<<

Cap. XX. Stilbon.

2

Stilbon, philosophus, magister Cratis thebani, in achademia claruit. Hic cum, capta patria eius (et)1 amissis uxore et liberis eius, incendio publico solus exiret, interrogatus a Demetrio si omnia perdidisset, ait: »Omnia bona mea mecum porto», pectore enim illa gestabat, non humeris.

*Cap. XXI. Archilogus.

Archilogus poeta maximus, ut ait Valerius libro sexto, apud lacedemones clarus habitus est; postmodum quia libros inpudicos scripsit lacedemonii libros eius asportari iusserunt ex urbe quia inverecundam et impudicam ipsorum leccionem arbitrabantur. Noluerunt enim ea leccione liberorum suorum animos imbui ne plus moribus noceret quam animo prodesset.

1 CRLNADGB Spec. hist. 2 ebenso Spec. hist.; ab incendio CR LNADGB; ab hac (urbe) exiens, Joh. Vall.

pourroit trouver un riche homme ayant grant tresor pour etre libre de
ne se noyer (comme font plusieurs) en leur tresor? Le jeter au fond de
la mer à fin de le submerger avant que luy mesme soit submergé.
Lactant. Divinar. instit. Lib. III, cap. 23: Quid ille qui patrimonium
in nummos redactum effudit in mare? Ego dubito utrumne sanus an
demens fuerit. »Abite etc., Migne, bd. VI (1844), sp. 422 A. (Corsini),
Rosaio, Cap. LXXIII: Avaritia B: Abbiamo di Santo Bernardo, el quale
andando per mare per venire nelle parti d'Italia per edificare alcuna
chiesa, fugli fatto presente d'alcuna quantità di moneta. La verità è,
che egli ne tolse quanto li bastava solo per infino ch'è navicava; l'a-
vanzo, perchè colui che l'avea arrecata, non la volse ritorre, la gittò
in mare,
dicendo lo voglio prima annegare questi danari che egli
faccino annegare me.<< s. 87.

a Vinc. bell. Spec. hist. VI, 25; doctr. VI, 38: Seneca in libro .I. in epist. nona, (vielmehr X, 1) Bruson. lib. VI, de sermone, bl. 180 a. Democritus ridens s. 110: Vita solitaria. Diog. Laert. VII, 174: Clean

1

segunt dise Seneca en el libro primero de las epistolas, como viese (a un moco) andar sennero paseandose, preguntole que fasia alli solo. Rrespondiole 2: »Estome aqui fablando comigo«. Crates le rrespondio: »Pues guardate, yo te rruego, non fables con onbre malo.<

3

Cap. XX. Estilbon.

* Estilbon, filosofo, maestro de Crates tebano, florescio bl. 16 en academia. Este, como su tierra fuese tomada de los enemigos y el perdiese su muger y sus fijos, y todos sus bienes por fuego publico fuesen quemados, el escapando solo, preguntolo Demetrio sy avia perdido todos sus bienes, al qual rrespondio disiendo: »Todos los mis bienes yo comigo melos traygo. Ca entendia el que en el coraçon los traya, que non a cuestas nin en los onbros.

4

Cap. XXI. Erchilogo5.

Erchilogo poeta maximo fue avido por muy claro acerca de los de Lacedemonia, segunt dise Valerio en el libro sesto y despues porque conpuso unos libros ynpudicos, es a saber que yvan contra la castidad, los lacedemonios fisieron lançar fuera de la cibdad todos los libros y desterraron a el con ellos, porque pensavan que la su leccion era vergonnosa y inpudica, y non quisieron que los animos de los moços fuesen dotrinados de la ciencia de los sus libros porque non dannasen mas las costumbres que aprovechasen a los yngenios en tal manera que

3 el

1 como un moço le viese h. 2 rrespondiole Crates h. moço h. 4 Democrito h. 5 h setzt die beiden ersten male: Erchilongo.

thes. Erasm. lib. VII, Cleanthes 14. Democritus ridens s. 26: Solitarius (Cleanthes). Die französ. übersetzung dieses kapitels s. im Mer des Hist., Quint aage, chap. XXXIII, de Crates philosophe, bd. 1, bl. 200 b. b Vinc. Bell. Spec. hist. VI, 25; Joh. Vall, Comp. V, 3, bl. 136 a, Brevil. II, 1, bl. 159 c: Seneca de constant. sapient. (V, 3). El Marques de Santill. Bias contra fortuna, Obras, s. 153. Bruson. lib. III, de literis, bl. 108 a. St. Maxim. XVII, sp. 828 B. Diog. Laert. II, 115. Vgl. Bias, s. 34, z. 18. Übersetzt im Mer des Hist. a. a. o., de Stilbon philosophe.

Itaque maximum poetam, quia domum sibi invisam obscenis maledictis laceraverat, carminum exilio mulctaverunt.

Claruit autem Archilogus tempore Manasses regis Judee.

Cap. XXII. Simonides.

Simonides poeta, ut ait Valerius libro primo, navigans per mare ad litus applicuit et ibi mortuum corpus humanum inhumatum reperiens sepelivit. Et cum ipsum sepeliret ab eo admonitus est ne die proxima navigaret. Qui acquiescens monitis interim remansit. Ipsa autem die procellis et fluctibus alii qui navigarunt obruti sunt. Item cum apud Scopam cenaret nunciatum est ei duos iuvenes ad ianuam stare, rogantes ut ad eos continuo prodiret. Qui cum exiret neminem repperit, eodem autem momento triclinium collapsum est et omnes convivas oppressit. Interrogatus Simonides quo modo evadere bl. 34b valeat quis * odia invidorum ait: »Invidos non pacieris si de rebus magnis nichil habueris aut nichil feliciter gesseris .<< Interrogatus quid inter homines facile consenescat, ait: »>Beneficium ".<<

Huius hee feruntur fuisse sentencie: Tucius est tacere quam loqui, neminem enim tacendo, multos autem loquendo circum

*

a Val. Max. VI, III, Ext. 1. Vinc. Bell., Spec. doctr. VI, 48: Valer. libro VI. Joh. Vall., Comm. V, I, 5, bl. 88 a: Valer. III, 6. Bruson. lib. VI, de scriptis, bl. 180 b. b Val. Max. I, VII, Ext. 3. Phaedri Fabular. aesop. lib. IV, fab. XXI: Naufragium Simonidis. Cic. de divin. I, 27. Bromyard, Ministratio, MIX, Art. III, XI: Val. libr. II. Boccacio, de casibus, lib. II (gegen das ende): Pauca de sompnio: dormienti futura navigatio prohibita est; bl. 31 a. Bruson. lib. II, de beneficiis, bl. 27 a: moneri in somnis visus est. Guicciard., Detti, bl. 89 b: gli apparve la notte dormendo; L'Hore, bl. 224 b. L'Estrange, Fables of Aesop, 2 Part., p. 155: Simonides preserv'd by Providence: This Man appear'd to him in a Vision. Les plus belles Fables morales de Phedre et de Philelphe, des Phaedri und Philelphi angenehmste sinn- und lehrreiche fabeln zusammengetragen von C. Mouton. Hamburg 1729, s. 365 bis 367, fab. XLI: Der schiffbruch des Simonidis, deutsch u. französisch. c Val. Max. I, VIII, Ext. 7. Cic. de Orat. II, 86. Quintil. Instit. XI, 2. Phaedr., Fabul. aesop. Lib. IV, F. XXIV: Simonides a Diis servatus. Solinus I, 120, s. 31: Pindarum lyricum e convivii loco cui imminebat ruina, ne cum ceteris interiret, forinsecus Castor et Pollux vocaverunt inspectantibus universis: quo effectum ut solus impendens periculum

(a) aquel poeta muy grande, porque fiso su casa aborrescible con las sus desonestas dotrinas, por pena de destierro lo apartaron.

E florescio Erchilogo en el tienpo de Manases rrey de Juda.

Cap. XXII. Simonides.

Simonides poeta, segunt dise Valerio en el libro primero, navegando por la mar aplico a la rribera y fallo ende muerto un cuerpo umano, y como lo enterrase fue amonestado del muerto que el dia syguiente non navegase. El qual siguiendo sus amonestamientos folgo alli aquel dia, y otros algunos que navegaron ese dia por grant fortuna de tenpestades y proceles fueron anegados. E como este mesmo cenase (en casa de bl. 16 b Scopas)1 fuele nunciado que dos mancebos estavan a la puerta los quales le rrogavan que luego en punto saliese a ellos, el qual como a ellos saliese non fallo ninguno. E en ese mesmo momento cayo la techunbre de la casa do estava y oprimio y mato todos quantos dentro quedaron. Preguntaron a Simonides como podrian los onbres desviarse de las malquerencias de los inbidiosos. El rrespondio: »Tu non temeras a los inbidiosos, sy de las grandes cosas non tovieres alguna o sy bien aventurada mente (nada fesieres) 2.« Preguntaronle que cosa era aquella que entre los onbres muy ayna envejesce. Respondio: El beneficio.<<

De aqueste Simonides se leen las sentencias que se siguen: Mas segura cosa es callar que fablar por quanto ya conoscemos muchos engannados por fablar, y non alguno por callar. La 2 dellas usares h.

*

1 en una casa cerca de jeteuna h.

evaderet. Bromyard a. a. o. Bruson. lib. V, de poetis. Hondorff bl. 457 b ohne quellenangabe. Lafontaine, Fables, I, XIV. Les plus belles Fables de Phedre etc. Fable XLIII: Die wohlfahrt des Simonidis, s. 370 bis 373. d Caec. Balb. s. 22, X, 1. e Caec. Balb. s. 40, § 33, Friedr. 30. Ant. Melissa I, 29 (al. 58), sp. 877 C. Pseudosen. de moribus 128: Beneficii memoria est fragilis, pertinax iniuriae; Proverb. Friedr. 84; Lib. de morib. s. 146, nr. 128. Fiore di Virtù, s. 128: Salomone dice. Nessuna cosa invecchia così appresso alle cattive persone, come sono i servigi. Jani Anysii Sentent. 90 u. 75 in Orellis Publ. Syr. Sent. s. 125 u. 124 Abraham a Sta Clara, Werke, Passau, band 13 (1841), Narrennest, 3 Th., s. 43: von Diogenes erzählt.

« PoprzedniaDalej »