Obrazy na stronie
PDF
ePub

mum Pytagoram, et post certa temporum curricula ea que fluxerant iterum fieri".

Post multa ergo studia venit Pytagoras in Italiam ad eam partem que quondam Magna Grecia vocabatur ubi et Architam tarentinum audivit 1. Deinceps in Metapontum migravit ibique decessit. Cuius tanta in populo opinio fuit ut ex domo eius templum facerent et ipsum pro deo colerent".

Claruit autem Pytagoras tempore Nabuchodonosor regis Assiriorum.

Cap. XVIII. Anaxagoras.

e

d

Anaxagoras, philosophus, asianus, Athenis claruit tempore Xersis regis, ubi triginta annis philosophie studiis insudavit. Auditor fuit Anaximenis et Archelai preceptor'. Hic cum admodum dives esset, possessionibus derelictis", studendi gracia diuturnam peregrinacionem assumpsit. Et cum a quobl. 33 a dam criminaretur 3, dicente: »Non est tibi cure patria«, extenso brachio et ostenso celo, ait: »Immo michi admodum patria cure est. Cum autem, ut ait Valerius libro .VIII., post multa tempora [in patriam] reversus possessiones suas desertas videret ait: >>Non essem ego salvus nisi iste periissent '«. Hunc cum

«

1 Vinc. Bell. a. a. o.: Per se enim Plato post academiam et innumerabiles discipulos sentiens multum deesse sue doctrine venit ad Magnam Greciam ibique ab Archita tarentino et Timeo locrensi Pithagore doctrina eruditus elegantiam et leporem Socratis cum hujusmodi miscuit disciplinis. Es scheint somit, Burley, der wahrscheinlich Vincenz von Beauvais für die vorhergehenden zeilen benutzt hatte, habe fälschlich, was hier von Plato gesagt wird, auf Pythagoras bezogen, den Timaeus aber nicht als lehrer desselben genannt, weil ihm das gegenseitige verhältnis beider bekannt sein mochte. Doch auch Archytas konnte der lehrer des Pythagoras nicht sein, denn dieser lebte um 580 bis 568 v. Chr., jener zwischen 400 bis 365 v. Chr. Jamblichus, de pythag. vita XXIII, könnte daher viel eher recht haben, wenn er den Archytas einen schüler des Pythagoras nennt. Übrigens würde der gegen Burley erhobene vorwurf eines misverständnisses auch dann gelten, wenn wir annehmen wollten, dass er die quelle des Vincenz von Beauvais, Hieron. contra Ruf., benutzt habe, denn auch hier nehmen die mitgetheilten worte diesselbe stellung ein. 2 regis persarum CRLNADGB. 3 interrogaretur CRLNADGB; πpòs Tòv stлovτα Diog. Laert. 4 Spec. hist. u. doctr.; patriam repetisset Val. Max., Polycrat., Joh. Vall.

E desia que despues de ciertos curriculos de annos aquellas cosas que avian seydo avian de tornar a ser fechas.

E despues de muchos estudios Pitagoras vino en Ytalia, y en aquella parte que en otro tienpo era dicha la grant Grecia adonde oyo a Archita tarentino y dende paso en * Methaponto. 15 a y ay fallescio, del qual quedo tanta opinion en el pueblo que de la su casa fisieron tenplo, e a ese Pitagoras en logar de Dios lo onrraron.

Florescio Pitagoras en el tienpo de Nabucodonosor rrey de los asirianos.

Cap. XVIII. Ana pagoras.

Anapagoras y por otros llamado Anaxagoras, filosofo, asiano, florescio en Atenas en el tienpo del rrey Xerces. Estudio por treynta annos en la filosofia.

Fue oydor y discipulo de Anaximenes y preceptor y maestro de Archelao. Aqueste, como fuese rrico, desmanparadas las sus posesiones, por grande estudiar metiose en prolongada peregrinacion. E como de uno fuese acusado el qual le desia: >> Tu no as cuydado de tu patria«, estonces Anaxagoras, tendiendo el braço y mostrandole el cielo, le dixo: »Antes es a mi grant cuydado de aquella mi patria.« E como dise Valerio en el libro octavo que bolviese despues de muchos tienpos a su tierra y viese las sus posesiones desiertas dixo estas palabras: »Cierto yo non avria seydo salvo nin cobrado sy aquestas cosas non

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Hieron. a. a. o. sp. 486 A u. B. Diog. Laert. VIII, 4 fg. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 24: Justin. Hist. XX, (IV, 17). Joh. Vall., Comp. III, VI, 12, bl. 131 b: Polycraticus VII, IV, (bd. IV, 92). c Dieses kapitel übersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. III, De Pictagoras, bd. I, bl. 186 fg. mit ausnahme des docens bis doctrinis«, s. 66, z. 23 bis s. 68, z. 1, des et amicum esse se alterum« s. 76, z. 7, und des Item dicebat bis »desinimus«, s. 76, z. 11 bis 13. d Diog. Laert. II, 7. e Diog. Laert., Prooem. 14; II, 6. Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 33: August. de civ. Dei, libro VII (vielmehr VIII, II, Migne a. a. o. bd. 41, sp. 226). f Diog. Laert., Prooem. 14; II, 16. Vinc. Bell. a. a. o.: ut dicit Aug. (a. a. o.). Crates s. 84, z. 11; Demokrit, bl. 55 a. Weish. des Brahm., s. 160, nr. 73. i Val.; doctr. VI, 129: Val. (Max.) VIII, Burley

g Vgl. h Diog. Laert. II, 7. Rückert, Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 33: (VII, Ext. 6). Polycrat. VII, 13, 6

discipulis disputantem gravis de filii morte nuncius a disputacionibus non retraxit. Alias 1, ut ait Valerius libro .V. 2, alteri ei mortem filii nuncianti ait: »Nichil michi novum aut inexpectatum nuncias, ego enim illum ex me natum sciebam esse mortalem ".<< Interrogatus aliquando, ad quid factus fuisset, »Ad contemplacionem«, inquit, »solis et lune et celi.« Cuidam ei dum exularet ab Athenis dicenti: »Es Atheniensibus privatus«<, >Nequaquam«, ait, »sed illi me.<< Interroganti amico dum senex esset, ut ait Tullius libro primo de tusculanis questionibus, an ante mortem in patriam vellet afferri ut in patria moreretur, ait: »Nichil necesse est 3, undique enim ad inferos tantumdem vie est .« Interrogatus, ut ait Valerius libro .VII., quis ei felix esse videretur, ait interroganti: »Nemo ex hiis quos tu felices estimas, sed eum in illo numero reperies qui a te miser creditur, non erit diviciis et honoribus abundans, sed aut ruris exigui aut non ambiciose doctrine fi

2 CRLNADGB, Spec. hist. u. doctr. 3 ebenso Cic. Joh. Vall.;

1 alias nicht in CRLNADGB. Joh. Vall. bl. 116 a; VI, bl. 163 b; VII H. interest CRLNADGB.

bd. IV, s. 135. Joh. Vall., Comp. III, 1, 3, bl. 116 a, u. V, 7, bl. 137 a: Val. VIII, VII. Bruson. lib. V de philosophia, bl. 171 b. Erasm. lib. VII Anaxagoras, 6. Fiore di Virtù, s. 3 fg.: Democrito. Apophth. Patrum, de abbate Alonio, nr. 2: Εἰ μὴ τὸ ὅλον κατέστρεψα οὐκ ἂν ἡδονήθην ἐμαυ Tòv oixodoμýoat. Migne, Ser. gr. bd. 65, sp. 133 A.

a Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. V, 139: Val. (Max.), V, (X, Ext. 3). Dialog. Creat., cap. 122: De vita et morte, Val. V, X. Joh. Vall., Comp. III, II, 3, bl. 116 a: Val. libro V in fine, Brevil. III, 4, bl. 163 b: Val. VI. Bromyard, Mors, M. XI, Art XIII, LXXX, Val. libro V. Hieron. Epist. LX, 5, Migne a. a. o. bd. 22, sp. 592. Cic. Tuscul. III, XIV, 30; XXIV, 58. Plutarch, Consol. ad Appollon. cap. XXXIII, Opera moral. bd. I, s. 141 fg. Diog. Laert. II, 13. Galeni de Hippocr. et Platonis Placitis lib. IV, cap. 7, Opera, bd. V, s. 418. Aelian., Var. Hist. III, 11. Boc. de Oro s. 123, é: Rrabion. Bruson. lib. II, de constantia, bl. 32 a. Erasm. a. a. o. 2. Cardanus de consolat. lib. II, bl. 67 a. (Seneca) De remediis fortuitor. (Köln, Zell 1470), de amissione filii, bl. 7a: >Acerba morte filii dejectus sum.<< >> An non Anaxagoram audieras an oblitus eras te genuisse mortalem ?« Vgl. Xenophon, bl. 48 a, u. Horatius Pulvillus bl. 100 a. b Diog. Laert. II, 10. Joh. Vall., Comp. I, 4, bl. 111 d: sicut dicit Calcidius super primum librum Timei Platonis;

oviesen seydo perdidas.< Como aqueste estoviese disputando con los sus discipulos y llegase un mensajero, denunciandole la muerte de su fijo, el non se retruxo de la su disputacion, antes, segunt dise Valerio en el libro quinto, rrespondio al que le denunciava la muerte de su fijo, disiendo: »Cierto tu non me denu(n)cias ninguna cosa nueva nin de mi non esperada. Yo bien sabia que aquel, nascido de mi, fuese mortal.<< Y preguntado una vegada que para que avia seydo fecho, rrespondio disiendo: »Para contenplacion del sol y de la luna y del cielo. E como seyendo desterrado de Atenas uno le dixese: »Tu eres privado y apartado de los ateneses«, el rrespondio disiendo: »Cierto non, antes son ellos de mi«. *Segunt dise bl. 15 b Tullio en el libro primero de las toscolanas quistiones, que, como ya fuese viejo, que le preguntaron sus amigos sy queria que lo llevasen a su tierra para que muriese en ella. El dixo: >> Non es necesario, ca de qualquier parte esta la via para los ynfiernos.<< E segunt dise Valerio en el libro septimo 2 demandole uno que quien le parescia bien aventurado. El dixo al preguntante: »Ninguno de aquellos los quales 3 tu estimas por bien aventurados, mas fallarlo has en el numero de aquellos que tu crees ser miserables, non sera abundante de rriquesas nin onores, mas sera un pequennito y fiel y non de cobdiciosa dotrina,

4

1 sesto h. 2 octavo h. 3 h schiebt de« vor los quales ein. 4 pequenno rrio h.

*

III, 1, 3, bl. 116 a: ut dictum est supra.
V, 9. Vgl. Empedokles, bl. 58 b.

Aristol. Moral. Eudemior. I,

c Diog. Laert. II, 10. Erasm. a. a. o. 1. Bent, Short Sayings, s. 16. d Cic. Tuscul. I, XLIII, 109. Joh. Vall, Comp. III, 1, 3, bl. 116a: Tull. I tuscul. quest. Bromyard, Mors XI, Art. XXIII, CXLII in tuscul. quest. Bruson. lib. IV, de morte, bl. 132 b. Diog. Laert. II, 11: πρὸς τὸν δυσφοροῦντα ὅτι ἐπὶ ξένης τελευτᾷ, πανταχόθεν, ἔφη, ὁμοία ἐστὶν ἡ εἰς ᾅδου κατάβασις«. Erasm. a. a. o. 4. St. Maxim. XXXVI, sp. 904 A, u. Anton. Melissa I, 58 (al. 155), sp. 957 C: Diogenes; Hondorff, Prompt. Exempl. bl. 467 b. Boc. de Oro s. 142, a. trostwort des Pythagoras an seine freunde, welche über den in der fremde erfolgten tod seiner frau klagten. (Seneca) De remediis fortuitor. bl. 2: De morte in peregrinacione. »Peregre morieris.< >>Undecunque ad inferos via una est.« Andere parall. in Boc. de Oro. e Bruson. lib. II, de foelicitate, bl. 58 b.

bl. 33 b

delis cultor, in secessu magis quam in fronte beacior",« id est: in occulto magis quam in aperto ".

Hic studiosus fuit valde et multa de motu celi et cursu siderum et natura rerum scripsit. Vixit autem annis .LXXII. In carcere enim ab atheniensibus positus et multa inedia squalidus ab eis venenatus est quia solem dicebat lapidem ignitum esse quem illi pro deo colebant.

Cap. XIX. Crates.

i

Crates, thebanus, philosophus, Stilbonis auditor" et Zenonis preceptor fuit. Hic, ut ait Hieronymus in epistola .LVIII. 2, magnum pondus auri in mare proiecit dicens: » Abite, divicie pessime. Ego pocius vos mergam quam ipse mergar a vobis.<< Non enim putavit se simul virtutes et divicias possidere posse'.

4

1 multa passus CLN. 2 tercia HADGB; prima CRLN. 3 ebenso Spec. hist., doctr. u. mor., indem der letztere hinzusetzt »procul a nobis«; abite pessum, malae cupiditates, Hieron. adv. Jovin. Polycrat.; abite in profundum, mal. cup., Lactant. Joh. Vall. Dial. Creat. 4 ego vos mergam ne ipse, Hieron. adv. Jovin. Lactant. Polycrat. Dial. Creatur.; ne ego, Spec. hist. u. doctr.; ego vos mergo, ne submergar a vobis, Joh. Vall., malo vos submergere, quam submergi a vobis, Spec. mor. III, VII, 2.

*

a Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 33: Val. (Max.) VII, (II, Ext. 12); doctr. VI, 131: Val. Aristol. Moral. Eudem. I, IV, 4; Ethicae Nicom. X, VIII (IX), 11. b Joh. Vall. Brevil. II, I, bl. 159 c: Val. VII: invisibiliter pocius, quam visibiliter. c Mullach, Fragmenta Phil. graec. I, 244, führt die dem Anaxagoras beigelegten schriften auf. d Diog. Laert. II, 7. e Vinc. bell. Spec. hist. IV, 33: Boetius Libro primo de consolacione. Quod si non legisti Anaxagore et Socratis venenum, Zenonis quoque tormenta etc., woraus Vincenz beweist, Anaxagoras sei an gift gestorben. Die stelle des Boetius a. a. o. I, Prosa III (Migne bd. 63 (1847) sp. 608 A) lautet jedoch: nec Anaxagorae fugam nec Socratis venenum, eine jedesfalls richtigere lesart, denn Anaxagoras starb, nachdem er sich der ausführung des gegen ihn in Athen gefällten urtheils wie immer entzogen (Diog. Laert. II, 12 fg.), rubig in Lampsakus, Diog. Laert. II, 14. f Vinc. Bell. a. a. o.: ut ait August. (de civ. Dei XVIII, XLI, 2, Migne a. a. o. bd. 41, sp. 601). Vgl. Diog. Laert. II, 12. Das ganze kapitel übersetzt im Mer des Hist. Quint aage, chap. XXVII, de Anaxagoras philosophe, bd. 1, bl. 199 a. g Seneca Epist. X, 1. h Diog. Laert. Prooem. 15. i Vgl. Anaxagoras; s. 80, z. 14; Demokrit, k Vgl. Thales, s. 6, z. 16; Theophrast, bl. 83 a; Cicero,

bl. 55 a.

« PoprzedniaDalej »