Obrazy na stronie
PDF
ePub
[ocr errors]

Ensenno Pitagoras aquestos enigmas1 y figuras que des-· pues de otros filosofos fueron escritos, es a saber: La balança non trasmudes, es a saber: non traspases la justicia. Non acrescientes el fuego con el cuchillo, es a saber: non acrescientes el coraçon yrado y lleno de yras con palabras mal dichas. Quando fueres nunca vuelvas, es a saber: nunca desees esta vida en despues la muerte. Non andes por la carrera publica, es a saber: non siguas los yerros de los muchos. Non rrescibas la* golondrina en tu casa, es a saber: non consientas bl. 14 a que contigo moren nin fagan conpannia los onbres verbosos y burladores y palabreros. A los cargados sobrepon carga y non comuniques con los que dexaren la carga, es a saber: que los que van por el camino de la virtud deven3 ser cargados de mandamientos y amonestaciones con que los siguan, y los dados al ocio son de desanparar. Asymesmo ensennava que non devia ser tomada corona, es a saber: que devian ser guardadas las leyes y las sus palabras. Y que non devian comer coraçon, es a saber: que devian alançar la tristesa del coraçon. Y que non devian partir de la guerra nin de la estança syn

2

4

1 enigmatos h. 2 a los h.

3 de non h.

4 alcançar h.

hier aber dem Pytha-
enigmata Aristotelis«.
Lyric. lib. III, od. X,

m. par. Joh. Vall. Comp. III, V, 16, bl. 128 a: Hieron. c. Rufin. III, (39,
Migne, P. C. C., bd. 23, sp. 485 B); während sie
goras beigelegt werden, giebt sie Joh. Vall. als
Balde, Poemata, Coloniae Ubiorum 1660, bd. I,
Symbola Pythagorae s. 136. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Gesta
Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. VIII, 17 fg. Porphyr.
a. a. o. Mullach a. a. o. s. 505, nr. 8 m. par. Balde a. a. o. c Vinc.
Bell. Spec. hist. a. a. o. Gesta Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog.
Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. d Vinc. Bell. a. a. o. Gesta Roman.

phyr. a. a. o.

a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. a. a. o. ohne erklärung. Por-
Mullach a. a. o. nr. 14, m. par. Balde a. a. o.
e Vinc.
Bell. a. a. o. Gesta Roman. a. a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert.
a. a. o. Porphyr. a. a. o. Mullach a. a. o. nr. 7, m. par. f Vinc. Bell. a.
a. o. Joh. Vall. a. a. o. Diog. Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Mul-
lach a. a. o. nr. 18, m. par. g Vinc. Bell. a. a. o. Gesta Roman. a.
a. o. Joh. Vall. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Balde a. a. o. h Vinc.
Bell. a. a. o. 'Gesta Roman. a. a. o.: cor avicule ne comedas. Joh. Vall.
a. a. o. Diog. Laert. a. a. o. Porphyr. a. a. o. Mullach a. a. o. s. 504,
nr. 4, m. par. Balde a. a. o. Eyering, Proverb. Cop. bd. II, s. 468,

stacione non discedendum, id est: animam de corpore non educendam".

1

Item de dictis notabilibus Pytagore sunt hec: Fuganda sunt omnibus modis et abscindenda languor a corpore, impericia ab anima, luxuria a ventre, sedicio a civitate, a domo discordia et in communi2 a cunctis rebus intemperancia". Amicorum dicebat omnia esse communia. Et amicum esse se al*bl. 32 a terum . * Duorum temporum maxime habendam curam esse dicebat: mane et vespere, id est: eorum que acturi sumus et eorum que gessimus. Post Deum dicebat veritatem esse colendam que sola Deo homines proximos facit. Item dicebat: quo minus presseris iram eo magis ab ira premeris; tunc incipimus nobis irasci cum aliis irasci desinimus, finis enim ire inicium est penitencie". Liber quoque non est quem superbus inflammat animus. Vir si optimus est suis aspectibus probat. Aliis enim non potest esse bonus qui suis moribus in se fuerit

1 ebenso Hieron. Joh. Vall.; fugienda CRLNA DGB Polycr. Spec. hist. 2 commune Hieron. Polycr. Spec. hist. Joh. Vall.

a Joh. Vall. a. a. o., Comp. III, VI, 9, bl. 131 a: Tullius de senect. III (vielmehr XX, 73). Mullach a a. o. s. 507, nr. 51. Macrob. de somno Scip. I, XIII, 8. S. Plato bl. 65 fg. Über die ansicht, welche Pythagoras selbst von derartigen aussprüchen gehabt haben soll, vgl. Jamblich. de pythagor. vita, XXXIII, 103 bis 105. b Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Polycrat. VIII, 15, bd. IV, s. 305: inquit Macrobius. Joh. Vall. Comp. III, VI, 8, bl. 130 d: Hieron. c. Rufin. III, (39, Migne, P. C. C., bd. 23, sp. 485 B, mit griech. texte). c Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. VI, 87: Therent. in Adelphis (V, III, 18). Hieron. a. a. o. Cic. de offic. I, XVI, 51: Graecorum proverbium. Martial. II, XLIII. Diog. Laert. VIII, 10. Porphyr. de vita pythag. 33. Jamblich., Pythag. vita XIX, 92. Als sprichwort in Plato, de republ. IV, 424 a. Boc. de Oro s. 133, b: Pitagoras Guicciardini, Detti, bl. 65 a, L'hore, bl. 161 b: Pytagora u. Platone. Caro y Cejudo p. 21: A los amigos todo ha de ser comun. d Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. a. a. o. Hieron. a. a. o. Joh. de Hoveden, Spec. laicor., de amicicia vera et falsa, bl. 17 b: philosophus lib. ethic. 9, cap. X: Amicus est alter ipse (Aristot. Ethica Nicom. IX, IV, 5 u. IX, IX). Pseudosen. de morib. 145: Alter ego est amicus, cuncta mecum habet communia. Cic. de amic. XXI, 80. Porphyr. a. a. o. Plutarch, de amicor. multit. cap. II, Opera moral. I,

mandamiento del enperador, es a saber: que non devian sacar el anima del cuerpo contra (la) voluntad de Dios.

Asymesmo de los sus dichos notables son avidas las cosas que se siguen: Por todas maneras son de fuyr y de cortar aquestas cosas, es a saber: la flaquesa del cuerpo, la ynorancia del anima, la luxuria del vientre y la traicion de la cibdad y la discordia de la casa. Y (de los amigos) todas las cosas desia que devian ser comunes. Y ser onbre a sy mesmo otro amigo (!). Y desia que era de aver muy grant cuydado, mayor mente en dos tienpos, es a saber: en la mannana y en la tarde, quiere desir: de las cosas que avemos de faser y de las que ovimos fecho. E desia que la verdad luego devia ser onrrada despues de Dios, la qual sola fase a los onbres ser muy cercanos a Dios. Y desia que estonces nos començamos a ensannar contra nos quando dexamos de nos ensannar contra los otros, ca el fin de la yra comienço es de penitencia. Non es libre aquel al qual el animo sobervio ynflama. Sy el varon es muy bueno en su aspecto se mostrara. Non puede ser bueno (a otros) aquel varon que fuere malo a sy en las sus costumbres. Non sabe fablar el

s. 111. Pseudoplut., de vita et poesi Homeri, cap. CLI, in Opera V, Fragm. et Spur. s. 145: Diog. Laert. VII, 23: Zeno. Erasm. lib. VII, Zeno 22. Verinus, bl. 17 b:

Alter ego est verus multumque probatus amicus,

Quo debet nobis charius esse nihil.

Caro y Cejudo s. 99: El buen amigo es otro yo. Vgl. Cleobul s. 40, z. 15 fg. e Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. V, 19. Hieron. a. a. o. Joh. Vall. Comp. III, VI, 8, bl. 131 a: Hieron. c. Ruf. Bromyard, Consilium C X, Art. III, IX. Auson. Edyllia XVI, De viro bono, Iodayopinn ȧxpóxas. Mullach, Fragm., bd. I, s. 510, Pythag. Symbola, nr. 36; s. 195 fg.: Pythag. carm. aur. v. 39 bis 46. Erasm. lib. II, Pythagoras, 9. Alciati Emblemata s. 23. f Vinc. Bell. a. a. o.; Spec. doctr. V, 60: Hier. c. Ruf. (a. a. o.) Joh. Vall. Comp. III, VI, 8, bl. 131 a: Hier. c. Ruf. Pseudosen. de morib. 145 b: Diis homines sola veritas similes facit; De quattuor virtut., bl. 13 b. J. W. L. Gleims sämmtl. werke, Halberstadt, bd. V (1812), die goldnen sprüche des Pyth. s. 285. g Caec. Balb. Friedr. 94. h Caec. Balb. s. 21, VII, 1; Friedr. 95: Irae exitus fit poenitentiae initium. Fiore di Virtù s. 153: Cato: Quanto meno premerai l'ira, tanto meno sarai punito. La fine dell' ira si è cominciamento della penitenza. i Caec. Balb. a. a. o.; vgl. Friedr. 135.

bl. 32 b

1

malus. Loqui ignorat qui tacere nescit. Duo lacrimarum
genera sunt in oculis mulierum: veri doloris unum, insidiarum
aliud. Avari homines pusillis brevis etatis similes sunt qui-
bus de suis nichil uti licet. Cuidam avaro homini dixit Py-
tagoras: »Stulte, divicie tue in te pereunt paupertatique similes
sunt cum in hiis esurias, sicias et algeas «. Interrogavit qui-
dam Pytagoram si cuperet esse dives. Ait: »Divicias contempno
habere que
liberalitate perduntur et parcitate putrescunt '«.
Vidit Pytagoras quendam indutum preciosis vestibus qui turpia
loquebatur, et ait illi: »Aut loquaris sermones vestibus tuis
similes aut pannos induas tuis eloquiis congruentes.<< Cum
quidam stolidus, audiente Pytagora, diceret malle se cum mu-
lieribus esse quam cum philosophis* conversari, »Et sues«<,
inquit Pytagoras, »libencius in ceno quam in aquis claris ver-
santur.<< Interrogatus: »Quid est in mundo novum ?<< ait:
>>Nichil<<'. Interrogatus: »Quid est philosophia?« ait: »Me-
ditacio mortis, nitens quotidie de carcere corporis educere
libertatem'.<< Pytagoras primus apud grecos invenit immor-
tales esse animas", sed erravit ponendo eas de corpore ad
corpora transire. Unde se dixit primo Euforbium fuisse, se-
cundo Thalidem, tercio Erincianum, quarto Pyrrum, ad extre-

m

1 pupillos brevis etatis esse Caec. Balb.

*

[ocr errors]

a Caec. Balb. s. 27, XXII, 2. Friedr. 35: Bonus esse in alios non potest qui in se est malus. Sentent. falso inter Publil. rec. 60; Friedr. 44. b Auson. VII Sapient. Sent., Pittacus 1: Loqui ignorabit qui tacere nescit. St. Maximus XX, sp. 848 A: Aristol.: 0 μ sidùg awnãv oux olde dialéɣsoda. Anton. Melissa I, 73 (al. 93), sp. 992 C. Publ. Syr. 752: Tacere nescit idem qui nescit loqui; ohne »idem« in Publil. Syrus s. 110, adnot. 120, u. Lib. de morib. s. 147, nr. 131. Albertan. de arte loquendi bl. 2 a: Inde etiam dici consuevit: Tacere qui nescit loqui nescit. Nescit ergo stultus loqui quia tacere nescit. Vinc. Bell. Spec. doctr. V, 92 u. 170; VI, 29: Ex proverb. sapient. (Corsini), Rosaio cap. LXXVIII: Multiloquium, Seneca, s. 92. Eyering, Proverb. copia, bd. II, s. 634. Sentent. falso inter Publil. recept. 157: Homo tacere etc., Friedr. 133, aber nescit dicere«, ebenso Pseudosen. de morib. 132. (Vinc. Bell.) Spec. mor. III, I, IV: Bene loqui nescit qui tacere non novit. c Caec. Balb. s. 26, XVII, 5; vgl. Friedr. 67. Publ. Syr. 597; Sentent. falso etc. 303; Friedr. 286. d Caec. Balb. s. 23, XII, 3; vgl. Friedr. 153. (Vinc. Bell.) Spec. mor. III, 7, 2: Brevis etatis est nichil avaros de suo uti

[ocr errors]

que non supo callar. Dos linajes de lagrimas son en los ojos bl. 14 b de las mugeres, uno de verdadero dolor, otro de asechanças. Los onbres avarientos semejables son a los moços de tiérna hedad a los quales non es dado logar de usar de ninguna cosa de lo suyo. Pitagoras dixo a un onbre avariento: »Loca mente perescen en ty las tus rriquesas y semejables son a la pobredad, pues teniendo aquestas tu padesces mengua.<< Pregunto uno a Pitagoras sy cobdiciava ser rrico, al qual rrespondio: >>Yo menosprecio aver las rriquesas las quales por liberalidad se pierden y por avaricia se podrecen.< Vido Pitagoras a uno vestido de preciosas vestiduras que fablava cosas desonestas, y dixole: »O fabla palabras semejables a tus vestiduras o viste pannos semejables a tus palabras.< Preguntaron a Pitagoras que cosa fuese en el mundo nueva. Rrespondio: »Ninguna cosa«. Preguntaronle: »¿Que cosa es filosofia?« Rrespondio: »Pensamiento de la muerte que tienta cada dia de sacar el (anima)1 de la carcel del (cuerpo) 2 y rredusirla en libertad.<< Pitagoras fue el primero que entre los griegos fallo las animas ser inmortales, mas erro poniendo aquellas que traspasavan de unos cuerpos en otros. En lo qual dixo de sy primera mente que avia seydo Euforbio, y despues que avia seydo Talides, y la tercera ves, que avia seydo Eri(n)c(i)ano y la quarta Pirro y a la fin Pitagoras. 1 cuerpo h. 2 captiverio h.

*

*

3

3 rredusirlo h.

4 eufero h.

licere. e Caec. Balb. s. 23. XII, 4. Vinc. Bell. a. a. o. f Boc. de
Oro, s. 141, b. Fiore di Virtù s. 63: Varro dice: Il ricco non acquista
le ricchezze senza fatica, e non le tiene senza paura, e non le lascia
senza dolore. Costo, Fuggilozio, s. 466: In somma è verissimo il detto
di Varrone che Le ricchezze s'acquistano con sudore, si conservano con
timore e si perdono con dolore. g Boc. de Oro s. 139, g. h Caec.
Balb. s. 18, I, 1. (Vinc. Bell.) Spec. mor. III, IX, 3: Legitur in prover-
biis philosophor. i Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25. Hieron. c. Rufin.,
III, 40, Migne a. a. o. bd. 23, sp. 486 B. Eccles. 1, 10.
bl. 65 b u. 68 b. 1 Vinc. Bell. Spec. hist. IV, 25.

n Polycrat. VII, 4, bd.

k Vgl. Plato, Hieron. a. a. o. IV, s. 93. Joh.

m Vgl. Thales, s. 4 z. 1.
Vall. Comp. III, VI, 10 u. 12, bl. 131 b: Hieron. c. Ruf. Ovids Metam.
XV, 158 sagt Pythagoras:

Morte carent animae semperque, priore relicta

Sede, novis habitant domibus vivuntque receptae.

o Ovid. a. a. o. v. 160 fg. mit vielen parallelen in N. E. Lemaires Ovid Paris 1822.

« PoprzedniaDalej »