dels dits libres, en tal manera que de qui avant en neguna manera nos puxe legir; é aso haien á fer dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donats C. açots publicament per los lochs acustumats de la ciutat ó vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses atróbada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aytal en poder de qui aprobada sera pague á nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donats CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com á aquells qui malaexen é blasfemen la ley sancta del christians.

Item encara manam é ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio ó stament sien, no gosen entrar dintre les cases, ó cercle, ó juheria, o loch, hon los dits juheus é juhias habitaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenta florins per cascuna vagada que trobada hi sera; é si no haura marit, que perda tota la roba que portara fins á la camisa; é si sera fembra pública, que li sien donals C. açots publicament per cascuna vegada que trobada

hi sera.

Item mes ordonam é manam que si alguns juheus ó juhias del dit regne é illas á aquell adiacens per aspiracio del Sant Spirit se volran baleiar é tornar a la sancla fe catholica, que no sien ni degen esser en bergats, lorbats, ne detengunts per força ó per altra manera qualsevol, é aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare ó mare, germa ó germana, ó qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment ó criminalment per les penas en dret aposades.

Item mes avant ordonam é manam que daçi avant negun juheu ni juhia en lo dit regne no gos ncmeniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dit regne mils sien coneguls, ordonam é manam que daçi avant haien á portar é porten lo capero ab la cugulla de un palm, fela á manera de embut é de coin, cosida entorn fins á la punta ó en altia

manera, perque aparegue distincio entre ells é los christians. E mes, que los dits juheus no gosen portar mantos, ans haien á portar demunt les vestiduras que vestiran gramallas ó tabardes ab aletas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumen portar. Pero es de nostra intencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam é manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne mantega, ne altra cosa de meniar, á christians ne á christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra ó venema que cullissen en sus vinyes, é carn viva, é oli que cullissen en son olivar, é fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses é cascuna dellas los damunt dits juheus é juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, ó en les heretats que tindran, axi suas, com arrendades; é aso axi á christians, com á juheus, ó á moros é qual se vulla altres: é aso en les ferias é en los dies del mercat, é en les plaçes é botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les dites mercaderias. E ax mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats é vilas é loches altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu ó juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue é caygue en pena de C. florins, é mes que de las personas haien star á merce nostra.

sen.

Item ordonam é manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes, nî de altre senyor ó yora, ni christia ó christiana, ne usen daquels officis, ni de altre de aquells per los christians ó christianas. E si contrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen. Item per ço com nos es donat á entendre que los dits juheus fan axi com tartres, é altres personas de altres sectes tornar juheus forçantlos é fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi é menyspreu de la sancta fé

catholica, volem, ordonam, e manam que daçi avant los dits juheus no facen ne attempten semblants coses en neguna manera: e si lo contrari faran, que semblants juheus sien hauts per catius nostres: hoc axi mateix sien nostres catius les dites persones, que á llur ley seran pervertits; é no resmenys les persones é bens de aytals juheus é pervertits haien á star á nostra merce.

Item ordonam é manam que negun juheu ni juhia no gos visitar christians ne christianas en llurs malaltias, ne de darlos medecinas, ne axerops, ni banyarse en bany ab los dits christians é christianas, nils envien presents de tortas, ne de specias, ni de pa cuyt, ni de vi, ne de volaterias mortes, ni de altres carns, ni de peix, ni de fruytas, ni de algunas altres coses que sien de menjar. E qualsequire juheu ó juhia que contra aso fara, ó vindra, que pach per cascuna vegada C. florins.

Item ordonam é manam que negun juheu ó juhia no port, ne gos portat vesteduras de drap de scarlata ne de mustinaler, ne de negun altre drap molt precios. E si lo contrari faran, que per la primera vegada perdan tota la roba que porlaran fins á la camisa; é per la segona que perdan tota la roba, é reeben C. açots publicament; é per la terce vegada, que perden tots los bens applicadors á nostres coffres. Item que neguna Juhia no gos portar manto ab sendat, ni ab pena; é que les vesteduras que portaran, lo drap de aquellas no sie de maior for que lo drap quels dits juheus portaran; ni les dites juhias no gosen portar or en los vels ni toques que portaran; é qui lo contrari fara, perda per cascuna vegada totes les ro bas que portara fins á la camisa.

Item mes avant ordonam é manam que negun juheu no puxe esser barber, ne cusir draps de neguna christiana de qualsiquira estament ó condicio sie; é qualsequire qui al contrari fara, sien donats al juheu per cascuna vegada L. açots; é la chritiana que li dara los draps aquells, pach per cascuna vegada C. sous.

Item com nos sie donat entendre que de las nostras terras é regnes passen en Barberia converses christianas, les quals reneguen la sancta fé catholica, é esser pervertides á la ley judaica infanten, é aquells tals tornen á les nostres terres, hon axi com juheus habiten entrels christians, lo qual torne en gran menyspreu de la sancta sé catholica; per tant or

donam é manam que neguns officials nostres, sots privacio del ofici, no lexen ne permeten les dites converses de la nostra senyoria exir ne anar á les dites parts de Barbaria, ni tals juheus habitar en nostras terras ans si algun de aquells trobat hi sera, haien á procehir contra aquell, segons que per dret trobaran esser fahedor. Manants encara que los patrons qui les converses de las ditas nostras terras trauran, perden llurs navilis, é sien encorreguts en cors é en haver sens tota gracia é merce.

.....

Transmittimus nostro sigillo munitas, quasque vos volumus et iubemus sub pena mille florenorum auri de Aragonia, nostro, si contra feceritis, erario applicandorum, inter Judeos in civitate prævia habitantes et habitaturos, ac ad eandem venientes, . . . . . facere et inviolabiliter observari. Inhibentes sub pena iam dicta, quam per vos quotiens contrafactum fuerit, iubemus exigi et levari quibusvis patronis seu ductoribus quorumcunque navilium in Barberie partes seu regnum transmeantes, ne illuc mulierem aliquam publice vel occulte adducere seu transportare audeant vel presumant. Ceterum ut de predictis non bene gestis, et aliis, si qua fieri contingant de cetero, punitio debita subsequatur vobis et unicuique vestrum dicimus et mandamus quatenus dicto Inquisitori in excercendis ratione sui officii, cum requisiti fucrilis, assistatis auxilio, consilio et favore. Dat. Barchinone vicesima die marcii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo tertio decimo, regnique nostri secun do.

ས་

Oratio coram Sanctissimo Domino nostro Papa, facta per reverendissimum in Christo patrem Dominum Joanem, Maioricensem Episcopum, et serenissimi Domini Regis confessorem, circa medium sæc. XV. (Vid. pág. 77.)

Ex cod. ms. sec. XV. exeunte biblioth. Episcop. Maioricen.

Nemo quidem etiam doctissimus et eloquentissimus, Sanc

tissime Pater, et tremente Princeps ecclesie, de tuæ divinæ vocationis prerogativa, et summæ polestatis excellentia posset vel pauca disserere. Sunt quidem res altissimæ conside

rationis; quia mentis humanæ aciem transcendunt, et exuperant omnem sensum. Ego vero, licet indoctus et rusticus eloquentia, iuxta mei ingenii parvitatem paucula disseram impolita, eo maxime quia prohibuit Dominus in templo suo plantari nemus. Vestram siquidem vocationem, Pater beatissime, non humanam sed divinam arbitror. Et perspicuum est quia in omnibus náluris ordinatis invenitur aliquid quod est secundum motum propiæ naturæ ut cum aqua tendit ad centrum; aliud vero quod ut secundum motum superioris naturæ, ut cum movetur circa centrum secundum fluxum et refluxum. Sic profecto creatura rationalis in suis actionibus et electionibus duplex habet principium sui motus. Unum quidem interius, quod est ratio humana: aliud vero exterius, quod est instinctus divinus, seu motus Spiritus Sancti. Reverendissimi autem Domini Cardinales, et Sanctæ Romanæ Ecclesiæ patres conscripti in tua sanctissima electione non quidem fuerunt moti a principio intrinseco rationis humanæ; quoniam non per ampla consilia, non per varias deliberationes, non per humanæ prudentiæ, dissertum, sed subito a Spiritu Sancto per dona consilii et intellectus, sapientiæ atque scienciæ moti, te in Christi Vicarium et Summum Pontificem unanimiter et concorditer elegerunt. Quia iis, qui moventur a superiori principio, non expedit conciliari secundum rationem humanam; moventur enim a meliori principio, quam sit ratio humana, inquit Aristoteles in capitulo de bona fortuna. Ac, Pater beatissime, non ab hominibus, sed a Deo vocatus es, velut Aaron, ut sis sponsus Ecclesiæ, quem super reliquos arctus eiusdem cernimus eminere, præstantissimeque omnium, tanquam supra elementa cœlum, tanquam arcem inter reliqua urbis moenia. In hac arce tua regalem quandam dicimus præsidentiam eminere, cui omnia Corporis Christi mystici membra parere debent ut Principi, ancillari ut Deo. Bene clamat legislator Moyses: si quis noluerit obedire sacerdotis imperio, qui eo tempore ministrat Domino, moriatur homo ille. Quoniam tamquam peccatum ariolandi est nolle acquiescere; et sicut scelus idolatriæ nolle obedire, inquit divina Scriptura, et iure damnationis sustinet sententiam si quis contempserit summi Pontificis obedientiam, tamquam si contempserit divinitatis polentiam, in quit Glosa super illo Christi verbo: qui vos audit, me audit; et qui vos spernit, me spernit. Animadverte igitur