Obrazy na stronie
PDF
ePub
[ocr errors][ocr errors][ocr errors][merged small][ocr errors]

Constitutiones contra Judeos regni Maioricarum ordinato a

Ferdinando I, Aragonum Rege an. MCCCC XIII. (Vid.
pág. 52.)
Bw autogr. in arch. PP. Prædicat. Palmæ Maioricen.

Ferdinandus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliæ, Valentiæ, Maioricæ, Sardinia, et Corsicæ, Comes Barchinonæ, Dux Athenarum et Neopatriæ , ac etiam Comes Rossilionis, et Ceritaniæ. Dilectis et fidelibus gubernatori, procuratori nostro regio, aliis officialibus nostris civitatis et regni Maioricarum, eorumque luca tenentibus præsentibus et futuris; salutem et dileclionem. Quoniam machinosa calliditas et adversa Christi fidelibus infidelilas Judeorum Christicolarum incommodis ncdum attenta sed pervigil, de ipsorum commodis tristis efficitur, de quorum ruinis perfusa gaudio gloriatur, statuit mater nostra sacrosancta Ecclesia Judeos ipsos infideles felidos seorsum habitare ab ipsis Christicolis, ne inmundi locorum vicinitate illorum puritatem inficerent erroris ac scelerum vulncribus putrili pravæ mentis corrumperent sanitatem. Ipsius ideo nostræ malris Ecclesiæ statuendo circa hoc, velut eius fidele membrum, ut convenit inherentes, intellecto Inquisitoris hærelicæ pravitatis relatu, quod in civitate sive regno Maioricarum prædicto nonnulli judaicæ legis, ad civitatem previam declinantes, simul cum conversis ad fidem calholicam cohabitant, domestica quorum cokabitatione seu societate conversi ipsi, obsequia oblivioni derelinquentes divina, dampnabiles et primævos occulte perseverant in errores, inverecunda sabbata judayce venerantur; diem dominicum usibus et diversis laboribus exponentes: nichilominus, ut asseritur, aliquæ mulieres conversæ civitatis iam dictæ Barberiam transmeari se procurant, ubi nuda fontis baplismatis prælioso amictu, Xpum. ac fidem catholicam abnegantes, colunt ac celebrant judaycam sinagogam; etiamque et ceteri a regnis et terris straneis prodeuntes in civitale prælacla ebrayce vivunt utique et incedunt, licet eliunde Jhesu fidelitatem prestiterint, nomenque assumpse

rint Christianorum, quod ut ignoti abnegare aliquatenus (f. aliquando) non verentur. Unde nos volentes prædicta, quæ in innominiam sanctæ matris Ecclesiæ catholicæ vertuntur, ut catholicus filius, a nostris regnis et ditione posse tenus extirpare, vobis quasdam ordinationes, quas maturæ et digeste condidimus continentiæ subsequentis :

Per', lal com la machinosa infidelitat.dels juheus als feels christians no poch adversant en les adversitat s dels dits christians se gloriege, é en les prosperitats sen tristexe, slatui la sancta mare eclesia los dits juheus en aparlat loch habitar é viure, per ço encara que llur fetidat é inmundicia en los dits christians no engendrassen infeccions, é llurs errors no corrompessem la puritat de aquells. E com aiam entes que en la illa é regne de Mallorques los dits juheus cohabiten ab alguns christians, de la qual cohabitacio se seguexen alcunes coses de mal eximpli, en special que per llựr poder pervertėxen alcuns christians novells a sabbatizar é perseverar en llurs judaycos é dampnades errors; é encara per llur astucia en sedicions é engans dels dits christians inhumana ment é continua studien: havem deliberadament, é madura, á opprimir lo mal proposit é astucia de aquells, ordonam les ordinacions devall scrites, les quals yolem é manam en lo dit Rege é illa de Mallorques, é ciutat, vilas é lochs de aque esser inviolablement observades, vietos

Primerament ordonam, statuim é manam que tots los juheus é juhias de la illa é regne de Mallorques, é de las illas á daquella adiacens, stiguen é viven apartats dels Christians en un cercles à la una part de la ciutat ó vila, hon habilaran, en lo cual stiguen tencals é closos en torn; en manera que totes les portas isquen al cercle ó mur, en lo qual mur haie una porta é no mes, per hon isquen; lo qual cercle ó part los sie elegit é designat per los jurats é procurador reyal del dit regne, ó de la vila hon habitarar. E si los dits juheus hauran ó tindran juheria apart, que aquella aytal los sie hanc per cercle ó barrio; é que en aquella se haien á mudar ó apartar del die que, lus sera assignat lo dit cercle ó loch per los dits jurats é procurador reyal á un any primer seguent; per tal que dintre lo dit any haien e facer cases hon stiguen. Pero provehim é manam que şi en los dits barris a ells assignądor haura' algunes cases ja fetes, que aquellas puxen haver per compra ó per loguer, á coneguda dels dits jurats é procurador regal, ó segons que ab los senyors de aquellas se poran convenir. E si dintre lany, apres que assignat los sera, no seran apartats de la habitacio dels dits christians, é nos seran mudats en lo dit cercle ó barri, que passat lo dit any tots los bens de aquells sien confiscals é adquisits á nos, é á nostre fisch, é de la persona haicn star á nostra merce.

Item ordonam é manam que negun juheu ni juhia no menje ni begue entre christians ni christianas, ne christians entre juheus ne juhias, é aço en llurs habilacions, sidonchs no era en cas de necessitat, asi com es anant per cami, ó se. guint la cort nostra, hont no poguessen haver posada, o que fossen en lochs hon no hagues juheria. E mes que los dits juheus ni tinguen scuders ni servidors en ses cases que sien christians ne christianas per fer lus servey ni faena en llurs cases, axi com apparellarlos de menjar en lo dissapte, ni en. sendre foch, ni anarlos á vi, ne altres coses semblants: no gosen tenir didas christianas per nodrir llurs infants, ni. vinquen per fer honor a les cases dels christians axi com en noces, sepulturas, ni en neguns altres actes. E aço sots pena Č. florins per cascuna vagada que contra les dites coses, ó alguna de aquelles faran ó vendran á nos é a nostres coffres aplicadors sens gracia alguna. Pero en lo present capitol no sien compresos los Christians que los dits Juheus logaran á jornals per adobar llurs cases, cavar llurs vinyas é heretats, é fer altres negocis consemblants. Pero que tals christians no menien ne beguen en cases de juheus, segons que demunt en lo present capilol es contengut.

Item ordonam é manam que negunjuheu ni juhia no gos portar en lo dit regne armes negunas, axi com spasas, dagues, punyals, é altres semblants armes. Pero volem quels dits juheus pusquen portar coltells é gavinets per tallar pa ó carn. E qui contra fara que sie eucorregut en la dita pena de C. florins applicadors com dit es dessus. · Item com nos sie donat á entendre que en los libres é altres scripluras del Talmut de la ley dels dits juheus lus sie manat que cada die diguen la oracio dels heretges, stant de peus, en la qual malaexent los christians, é les iglesias, é los feels defuncts; per co ordonam et manam fermament que negun juheu ni juhia daçianant tal oracio no diguen, ni aquella tinguen scrita en lo libre del dil Talmul, ni en allres llurs libres, an la dita oracio vaguen; cancellen é abolesquen

dels dits libres, en tal manera que de qui arant en neguna manera nos puxe legir; é aso haien á ser dintre dos meses apres publicacio de la present nostra ordinacio. E quisque la dita oracio dira, ni en aquella respondra, que le sien donals C. acols publicament per los lochs acustumals de la ciulal. ó vila hon staran. E si la dita oracio passat los dos meses alrobada sera scrita en alguns libres dels dits juheus, que aylal en poder de qui aprobada sera pague á nos la dita pena dels dits C. florins. E si aquell pagar no pora, que li sien donals CC. açots en la manera demunt dita. E ultra les dites penas volem que contra aytals juheus sie procehit criminalment, axi com á aquells qui malaexen é blasfemen la ley sancta del christians.

Item encara manam é ordonam que negunes fembres christianas, axi maridades, com no havent marits, de qualsevulla condicio ó stament sien, no gosen entrar dintre les cases, ó cercle, ó juheria, o loch, hon los dits juheus é juhias habilaran, axi de die com de nit. E qual se vulla christiana, que contrafara, si es maridada, que sie encorreguda en pena de cinquenla florins per cascuna vagada que Irobada hi sera; é si no haura maril, que perda tota la roba que porlara fins a la camisa; é si sera fembra publica, que li sien donals C. açots publicament per cascưna vegada que trobada hi sera.

llem mes ordonam é manam que si alguns juheus ó juhias del dit regne é illas á aquell adiacens per aspiracio del Sant

Spirit se rolran baleiar é tornar a la sancla le catholica, que no sien ni degen esser enibergats, lorbats, ne detengunis per sorça ó per allra manera qualsevol, é aso per juheus ni Christians, axi com es marit o muller, pare ó mare, germa ó germana, o qualsevulla altra persona. E qui contra aquestes coses fara ni vendra, que sie punit civilment ó criniinalment per les penas en dret aposades.

llem mes avant ordonam é manam que daçi avant negun juheu ni jubia en lo dil regne no gos no meniar en scrit ne de paraula Don tal. Esi ho fara, que per cascuna vegada que ho fara que pach deu florins.

Item que per tal quels juheus en lo dil regne mils sien coneguls, ordonam é maniam que daçi arant haien á portar ė porlen lo capeio ab la cugulla de un palm, sela á manera de embut é de coin, cosida enloin fns á la punla ó en allia inanera, perque 'aparegue disțincio entre ells, é los christians. E mes, que los dits, juheus no gosen portar mantos, ans haien á portar demunt le's vestiduras que vestiran gramallas ó tabardes ab alelas, portan en les dites gramallas de la part de fora los senyals que acustumien portar. Pero es de nostra inlencio que los dits juheus anant per cami, per squivar alguns scandols que lus porien sdevenir, puxen portar aquelles vestiduras que volran, axi per cami, com per lo loch hon seran.

Item ordonam é manam que negun juheu, ni juhia no vene speciaria, ne pa, ne vi, ne farina, ne oli, ne maniega, ne altra cosa de meniar, á christians ne á christianas ne tingan tenda, ne botiga, ne taula en publich, ne en amagat per vendre; si ja no era gra ó venema que cullissen en sus vinyes, é carn viva, é oli que cullissen en son olivar, é fruytas que cullissen en llurs orts. E les dites coses é cascuna dellas los damunt dits juheus é juhias puxen vendre en los cercles dels barris hon staran, ó en les herelats que tindran, axi suas, com arrendades; é aso axi á christians, com á juheus, ó á moros é qual se vulla altres: é aso en les ferias é en los dies del mercat, é en les places é botigues sin hauran, no stant en aquelles christians. Pero entenem que en tals botigues no puxen dormir, ni star en aquellas sino mentre vendran les diles mercaderias. E ax mateix entenem que puxen vendre per les ditas ciutats é vilas é lochcs altre qualsevulla mercaderia, que no sien en aquesta nra. ordinacio vedades, portant aquellas en llurs mans. E qualsevulla juheu ó juhia que contra les dites coses fara, que per cada vegada encorregue é caygue en pena de C. florins, é mes que de las personas haien star á merce nostra.

Item ordonam é manan que negun juheu ni juhia no sien arrendadors, ni procuradors, ni mostaçafos, ni maiordoms, ni recaptadors de nostras rendes , ni de altre senyor ó senyora, ni christia ó christiana, ne usen daquels officis, ni de altre de aquells per los christians ó christianas. E sicontrafaran que sien encorreguts en les penes que demunt se contenen.

Item per ço com nos es donat á entendre que los dits juheus fan axi com tartres, é altres personas de altres secles tornar juheus forçantlos é fahent lus algunes altres cerimonias, la cual cosa es en gran vituperi é menyspreu de la sancta fé

« PoprzedniaDalej »