Obrazy na stronie
PDF
ePub

que

Carroç Pardo de la Costa una sua moral consideracio; lo qual trames aquella ensemps ab la present lletra. Sigue una carta dirigida al le pedia su obra, la cual dice que tenia compuesta diez ó doce años habia. A la carta sigue otra vez el título así: Regoneixença é moral consideracio contra les persuasions, vicis é forces de amor, feta per lo noble Don Francesch Carroç Pardo de la Costa. La obrita con lo dicho compone veinte ་ ocho hojas de bellisima letra; mas no consta el lugar ni año de impresion, que tambien carece de foliatura; pero siendo tan parecida á las de aquella ciudad, de donde era natural y donde vivia el autor, es claro que debe tenerse por de la misma, y segun conjeturo del año 1480 al 1490. Para muestra de su composicion y lenguage limado copiaré aquí el trozo siguiente. Despues que al estilo de los poetas de aquel tiempo personifica á la razon que rebate los argumentos de la pasion y persuade la vanidad y locura de los que sirven al amor (en que hay cosas graciosísimas), el autor, que supone haber oido estos razonamientos en el silencio de la noche y en el secreto de su co razon, concluye así su tratado: «De tan gran >>excellencia foren vistes á mi les coses hoy»des é contemplades, que mes avant los dub,

»tes de ignorancia, la diversitat dels con»trasts, é los combats d'importuna tempta>>cio, no trobaren loch en mi. Axi que per >>gran benaventura mia, vent la causa de amor »condemnada, é la mia flaca força defesa; »¿com pore yo callar é detenirme que les >>mies altes veus no criden:? ¡0 mortals, ó >>mortals! y mes vosaltres enamorats! obriu, »obriu los ulls: que aquell, á qui naixer li >>have, morir li resta: y al que segueix error »>dolor li es aparellada. No durmau, que temps >>es de vellar. Vellau, vellau; é si la pesada >>son dafectio enganosa vos te occupats, tant >>que clar iuhy nous consenta, desperteus la »vostra propria naturaleza, de la qual grans »clamors hoig esent que son los que dona. >>Mirau que diu: liberts, carts, simples, tracta»bles, sens enveja, sens vana gloria, sens super»bia, sens crueldat, sens frau, sens cobdicia vos »engenrri. De mi no enganos pensament, no »cautela simulada, no la fe corrompuda, no »falsa religio, ni les tantes diversitats de mals »rebés. ¿Hon es lo reçel, hon la vergonya, en » veure que pijors finam, que no començam? Esi aquesta (veu) no basta, que tant y mes »de quant bastar deuria, despertenvos los in>comportables dans, que de vostres breus y »dolorosos delits sentiu. Despertenvos les for

»ces de la raho, é lo premi de la virtut: la »una volent. é laltra seguint, sereu guiats, >>sereu defensats, seran spargits los nuvols »que porten ceguedat á la vista, etc.» Tampoco quiero omitir que hablando de los males y precipicios á que el amor ha conducido á los que le siguen, entre los varios ejemplares de los antiguos que cita á este propósito, pone los dos siguientes: Lo nostre Massias, l'espanyol Oliver de si mateix amant foren homeyers. ¿Quién serán estos Masias y Oliver, homicidas de sí mismos por la fuerza y violencia de su amor? Sin duda serian desgracias recientes y conocidas de todos en tiempo del autor. Item: he advertido que á lo que ahora llamamos minutos de hora, él todavia llama puntos, cuando pintando la vanidad que suele reinar en los profesores de las artes y ciencias dice: «Pasem al astrolech: sent com »les steles é los signes, los planets tarts o >> langers en hores é punts ab lo seu moviment >>les spheres discorren.» Debes saber que hasta fines del siglo XV no se conoció el nombre de minutos. Y baste de su libro: el cual, si me queda ocio para ello, he de copiar entero. Vamos á otra cosa.

Hállase aqui la edicion que creo ha de ser rara de la obra siguiente de medicina: Johan

nis Maliani, Mediolanensis quæstio de caliditate corporum humanorum tempore hiemis et estatis, et de antiparistasi, ad celebrem philosophorum et medicorum universitatem Ticinensem. Al fin del tratado dice el autor: Finita Galiate X octavo mensis novembris M.CCCC.LXXII. Luego sigue este distico tipográfico:

=

Mira Parmensis Zaroth me Antonius arte Anguigeri prima fecit in urbe ducis. M.CCCC.LXXIIII. die XX. septimo augusti.

Es un vol. en fol. de sesenta y dos hojas, impreso á dos columnas sin foliatura ni signatura alguna, muy bien conservado.

De la obra lemosina de albeiteria de Manuel Diez se halla aquí una edicion no conocida, , y sin duda anterior à las que lo son. Dice así el epigrafe final: «Fonch estampat >>lo present tractat molt necessari é profitos >>per qualsevol cavaller ho gentil home, ço »>es, per saber coneixer qualsevol malaltia ho »accident que pot venir al cavall ho á la mula »é saber curar aquelles. E fonch estampat en >>la insigne ciutat de Barcelona al Bany nou >>per Dimas Bellestar y per Joan Gigló. E >>fonch acabat á XVIII del mes de juyn del »any M.D.XXIII. »

...

1

Del Español Salvador Matamoros habló Nicolás Antonio, mas no tuvo noticia de la siguiente obra suya: «Reveren. D. Bacalaurei >>Salvatoris Romani Matamoros Hispani.= >> Computus novus ecclesiasticus sive Roma»nus, in quo multa ad diversarum rerum no>>>tionem continentur, aureus scilicet nume>>rus, concurrens sive epacta, littera domini»calis, dierum festorum mobilium inventio, >>lunæ coniunctiones, etc.Quæ omnia unus>>quisque perpetuo absque breviario, calen>>dariove, summa brevitate facillime per sini>>>stræ manus iuncturas consequi poterit; no>>veritque quantam ipse reveren. baccalaureus >>Salvator ecclesiasticis nedum, sed et laicis >> omnibus utilitatem miro attulerit artificio,= >>Venetiis apud Jacobum Picaiam excudebat >>1570.» Todo es del frontis del librito, en 4. dedicado al Cardenal Cervantes, Arzobispo de Tarragona. El autor dice que concluyó esta obrita idibus aprilis 1567 in Romana · curia.

Estas y otras antigüallas bibliográficas hay en esta libreria, que ciertamente no merecen el desprecio y olvido en que yacen, que res-: peto de algunas de ellas llega á algo mas que á desaliño y poca curiosidad.

La biblioteca de los PP. Capuchinos llamó

[ocr errors][ocr errors]
« PoprzedniaDalej »