ria

tu hajes parlat en aquesta raho per un dels teus capitols, nom puix estar que no te envij à dir diu maestre Anthoni, que santa Maria la qual honren molt los christians, que ve del linatge de David, છે que Christ nasque per lo Sperit sant del ventre de aquesta Senyora: è jatsia que yo no li volgui alli sempre atorguar, aquesta però es la veritat, segons appar per lo dir dels prophetes dels quals te he parlat tro açi. Et entrant sobre aço vull mes testimonis è proves dar perço que dix Isaies à Achaz: è dix li, affigia el Senyor per parlar à Achaz; è dixli, de mana senyal à ton Senyor Deu, è demana la sua senyoque la exech sus alt. Et dix Achaz, no demanaré, ne tentaré al Senyor. E dix: aqui sempre ohiats casa de David, si es poc ades en fellonir el Senyor Deu, per aixo dará el Senyor senyal, car verge concebrá è infantará fill: Emmanuel será son nom, que vol dir, Deu ab nos, per saber aborrir lo mal, è elegir lo be. E dix aqui sempre en altre loch aquest mateix propheta: nin fo nat à effill fon dat à nos, è fon la majorança sobre la sua espalla, è appellá el seu nom maravellos, è conseller, Deus fort, è pare per tots temps. E Senyor dic que molt, declara aquest propheta en lo engenrament de aquest just dix, que seria dat senyal en casa de David, que concebria verge, રે que infantaria fill, que havria nom Emmanuel, que vol dir, Deu es ab nos, è que sabria aborrir lo mal, è elegir lo be. E no nomená en aquest engenrament pare carnal; car no fo engenrat de pare carnal, mas per lo sant Sperit.

nos,

E tu parlest per un de tots capitols de aço complidament : è veus tu senyor ço que dix sempre aqui aquest mateix propheta, que nin fo nat à nos &c. Dol de nosaltres amich per ço com no ho saber conexer è occehim Isaies per tal com dix aquesta paraula. ¿Quin major senyal

poria esser mostrat en lo mon, que aquest, que fembra verge concebés per lo sant Sperit, è que infantás fill axi com aquest de qui parla aquest propheta, è los altres prophetes ab ell; è apres del part romás verge? E proves per ço que dix Deu per boca de David en un loch alli hon diu: acaba tu, Senyor, la vinya la qual plantá la tua dextra; è fermala sobre lo fill de la Verge, al qual enformest pera tu. ¿E Senyor, quet semble de nostra seguedat è malaventura en que estam? Car lo propheta veritat dix, è no volgue Deu que mentis, è veus tu senyor com liu à promes que no limentria alli hon diu; si yo à Daviu servent meu ment, ¿à qui diré veritat? El seu linyatge durará per tots temps, lo qual lignatge son les gents dels christians. Ca no volgué Deus, que minvés alguna cosa deço que prophetá en son nom. E dix Deu per boca de aquest mateix propheta en altre loch: pugest tu, Senyor, en alt, è messist nos en catiu entre los homens. Aço dix lo propheta del cativeri en que som, è nons promes aqui algun cobrament, ne nengun remey. E dix aqui sempre prenguist aquells qui no crehien que lo teu fill fos Deu è hom. Donchs be veus tu Senyor, que dix aquest propheta: que fill era de Deu è hom. E dix en altre loch, qui era Deu sino veritat? E dix en altre loch: la veritat nasqué de la terra, è la justicia caygué del cel. E dix en altre loch aquest mateix propheta: nasqué Deu è just, è endreça als qui son drets de cor. E de puix que aquest just vengué, lo qual nosaltres malastruchs no coneguem per nostres peccats, foren destruiths los fills de Israel, per nul temps mes no haguen venanança, axi com ho dix aquest propheta de aquest nostre destruhiment en un loch hon diu: confuses sien è evergonyesguen tots à una aquells qui cerquen la mia anima, per ço que lam tolguem. E dix aqui sempre: tornats sien atras, è enver

gonya vinguen aquells qui de mi dien: bo es quens guardem de ell, car mal es. ¿E com pot esser major confussio è vergonya, que aquesta en que som, è no trovam quey cobrament nengu; è puix que Deus nos malaeix axi, que es aço que nos speram? En tró açi te he parlat de la venguda daquest just, segons queyo nhe trobat per los libres dels prophetes qui parlen de la sua venguda. E tu, senyor, saps be aço, mils que yo.

Senyor, com se vulla que tu hajes enviat à dir per alguns dels teus capitols, com fon venut aquest just per argent; vull sobre aço parlar un poc, qui dien alguns de nostres letrats, que lo just venut per argent fo Josep. E yo dic que Josep fo el mesqui qui fo venut sens morir mal; è axi nos ho représ Deus per boca de David alli hon diu: venut es axi com à ovella, è el preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, qui valen cascun argent, un diner è mig de la moneda que corria en aquella terra hon vivien Josep, è sos germans, è axi fahien xxx diners de la dita moneda. Mas yo dic que lo just de qui havem parlat tro açi, fo venut per trenta diners cabals, è aytants ne rebé aquell quil nos vené en la sinagoga, é novint argentes dargent axi com aquells de Josep. E proves aço molt be per ço que dix Deu per boca de Zacaries propheta en persona de aquell quil nos vené alli hon dix; alegrats vos molt consell de Sion, è cantats companya de Jerusalem, car lo teu rey ve à tu just è salvador molt es bell, cavalcant en un polli fill de Soméra, è dix, si plau à vostres ulls dats me mon preu, sino leixats lo comptarem per son preu trenta diners. Aquest trenta diners reebé aquell quill nos vené el just, è no vint argentes, ne vint è cinch, axi com dit he. E dix aqui compra aquest propheta daquests xxx diners, gitals al oller car era for

talea de preu, al qual me aprearen trenta diners, è reb los trenta diners, è gitals en la casa del Senyor. A aquest oller foren semblants los fills de Israel, que no durá la nostra honor, ni lo nostre be, ni nostre poder, sino segons la obra del oller que es de argila, è de poqua durada. E da aquesta venguda parlaren Jeremies, è Amos, è Isaies prophetes, é nengun propheta no parlá del preu perque Josep fon venut, sino David, qui dix, venut es Josep com à ovella, è mesgue que aquells quil veneren no reberen mes per ell de vint argentes de argent axi com dit he; car Josep no fon just, mas hom carnal è peccador: è aquest just no fo pecador, ne fo en ell trobada alguna tacha. E puix que Josep era hom carnal è pecador, no pot esser dit just. E quin profit nos te de metre devant nos aquesta escusa que es axi sens tota raho, car la ystoria fa testimoni en aço contra nos, per quant fo venut Josep, è per quant fo venut el just. Dol de nos, è ya volgues Deu que nos no haguessem part en aquesta compra, ne en aquesta venda. Ja te he yo parlat de la sua venguda, è com fo venut el just per nostres peccats. Senyot dix Deu de la creu per la boca de Zacaries propheta de aquest just: guardarán aquell que alancegaren sobre aquell, axi com plany hom sobre un hom, è feren dol sobre ell axi com fa hom sobre el major. E en aquell dia será dol gran en Jerusalem, axi com lo plor de Adramon en la vall de Magedon; planyerá la terra cada generacio à son de part, dol de la generacio com tant gran errada fo aquesta. Et veus senyor que dix aquest propheta, planyerán sobre ell axi com sobre hu; y no fon altre sino aquest qui fon hu seguint la voluntat del Pare quil enviá, segons David en un loch, que es Deu è hom: è dix Deu për boca de aquest propheta, mon fill es tu, huy te engendré

per

yo. E dix, faran dol sobre ell, axi com sobre lo major. E qui es major que aquest just? Lo qual apellam Deu fill boca de David, axi com dit he. E dix que aço que dix planyeran sobre lo major es el Pare, è aquest just qui fo enviat del Pare es fill; è ajustal el propheta è apellal hu; è axi es Pare è fill un sol Deu, Sperit sant ixent de ab dos, axi com hix la resplandor del sol. E per aço apellen los christians trinitat, è ja no sia yo ab aquells qui aço no crehen. E dix David en altre loch, Senyor, lo imperij al nin, è fon salvu el fill de la tua serventa. E daquest imperij dix Isaies, quel imperij daquest infant seria sobre el seu muscle. Aquest imperij fo la creu, en la qual nos lo plagam per nostres peccats; è daquest plagament dix Zacaries, qui plagua, ò naffra son Deu, linyatge malvat es. E dix David, desyaran ells contra la anima del just, y scamparán la sanch del simple qui no fa perqué. E donchs nos som linyatge malvat è fexuch per peccats, car plagam ò naffram nostre Deu. Dol de nos, senyor, per ço quins es devench. Diu maestre Anthoni bisbe de Marrochs que aquest just resucitá despuis que nos lo occiem, è parque diga veritat, è proves per ço que dix Deu per boca del propheta David en altre loch: provist me, è coneguist me, è tu coneguist el meu saber (forte seure: hisp. seer.: latin. sessionem, id est mortem): è el meu resucitar. Senyor maestre Samuel, hoc he parlat, è departit en poch despay de la venguda de aquest just fill de Deu è hom, esgons qui dit he; de aquell que nos negam per nostra desaventura. Et daqui avant sper lo quis vulla, car no vendrá sino jutgar la terra; è prech te axi com amich è senyor que tot aço sia entre tu è mi secret, entró de huy en trenta jorns que yo seré ab tu. Deo gratias.