tuit, è ja si lig de totes facultats; è per haver hi tants homens de sciencia è de gran enteniment tinga facultat de graduar è fer doctors, bachilers, è licenciats en totes facultats; è que tinga aquells privilegis, gracies, è prerogatives que te la ciutat de Roma, Bolunya, Salamanqua, è Leida, è que mane expedir la butla, de la qual ja lo Nombró la ciudad de Xátiva, y el cabildo embaxadores á Ausias Rotla, canónigo y oficial de aquella iglesia, á Juan Ferriol, jurado, á Nicolas Sepulchre, canónigo, y á Ausias Malferit, caballero, para que fuesen á dar la enhorabuena á doña Beatriz de Borja. Escribióse la carta en 27 de Agosto, y doña Beatriz holgó mucho, y respondió en 29 de Agosto, ofreciéndoles juntamente su favor para todo lo que el cabildo y la ciudad hubiese menester del pontífice. (Todo esto he visto en el 'libro de consejos de aquel año). La ciudad para que constase para siempre que habia nacido, y sido criado en ella, quiso que se hiciese informacion de este cabo, y que se averiguase por medio de testigos, mediante juramento, y que la informacion se hiciese por Francisco Luis Bou, caballero lugarteniente de gobernador de Virey de Valencià, citra Xucarum, Jayme Estaña Doncel, justicia de Xá tiva en lo civil y criminal, Galceran Escriva, caballero, Asensio Miralles, Francisco. Dominguez, y Baltasar Morelló, jurados de Xátiva. Recibiéronse los testigos en 27. y 28 de Agosto de dicho año, y fueron ellos trece en nú-, mero. Los quales mediante juramento dixéron que el pontífice era natural de Xàtiva, que era hijo de los nobles Jofre de Borja, y Isabel de Bor ja, que nació por Julio á media noche, que nació en dicha ciudad en casa de su padre Jofre de Borja, en la plaza de los Borjas, cerca del mercado; que nació entrando por dicha casa en un zaguan de ella, á mano izquierda de la puerta, que él propio quando vino de Roma por legado y pasó por Xátiva, pasando por aquella plaza acompañado de la ciudad, dixo esto propio, señalando la casa. y zaguan donde habia nacido; que fue bautizado en la igle-., sia de s. Pedro; y parece que fue misterio, para que se en-. tendiese que habia de presi eardenal de Capua ha suplicat sa sanctedat, es diu la hauria atorgada. Item, suplicara sa sanctedat que per quant lo glorios sent Vicent Ferrer era natural de aquesta ciudat, è la sanctedat de papa Calixto lo ha canonizat, è es digna cosa que ja que lo seu sant cors no es en aquesta ciutat, sino en Bretania, que sa santedat mane fer fer una copia del proces è sentencia de canonizacio per obs de la dita ciutat; per que es raho la dita ciutat la tinga, è sapia los miracles, è vida autentica de aquell. E si poria, haber alguna reliquia de son glorios cors pera la sgleia maior de nostra dona de la dita ciutat, per la gran devocio que te aquesta ciutat al dit glorios sant. Item, suplicara sa sanctedat se vulla dignar en provehir è manar que de les rendes del archebisbat sia consignada alguna quantitat rahonable peralque manqua à la perfeccio del `retaule de argent de nostra dona santa Maria de la seu de Valencia, com sia gran mancament de aquesta ciutat que en temps de XXXI any que ha que lo retaule per nostres pecats se crema, nos sa pogut acabar. Item, suplicara à' sa sanctedat tinga en especial recomendacio los fills è naturals de aquesta ciutat en la col dir en la iglesia de s. Pedro ballos; que siendo niño de ocho años iba caballero en una haquilla por las calles ; que muerto su padre, siendo él ya de edad de diez años, se fue su madre doña Isabel de Borja con él y con toda su casa á la ciudad de Valencia. (Todo lo qual he visto auténtico en otro libro de aquel archivo). Hasta aquí el mro. Diago. locacio de aquells, los quals deuen esser preferits à tots altres, axi com sa sanctedat be è sanctament acostumat. Item, suplicara que per quant en aquesta ciutat hi ha grans margals entre la ciutat è la mar, è per causa que nos cultiven, la ciutat reb molts dans axi de infeccio de ayres, com per no haversen lo util que sen poria haver; è perque en temps passat se feu relexacio de delmes è primicies à cert temps, lo qual es passat, suplicara que conreantse les dites marjals, sa sanctedat provehexqua que de temps de XXX anys nos paguen delmes è premicies, perque lo cost à esser gran en traure les dites marjals, è sostenir les cequies per les quals se han à decorrer les aygues al riu, è à la albufera. XI. Copia de la carta que escribió rabi Izach á rabi Samuel, cuya version lemosina exîste en s. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo xiv. Salut sia à tu jerma maestre Samuel de Ffeç, è à tota la tua companya, yo rabi Izach de Zigi Valmesa te faç saber que reebi la tua letra en un libre quem envijest ab aquella, el qual libre reebi tanquat et segellat, è en aquell metes vint è huyt capitols, è envjest me à preguar per la tua letra, que legis el dit libre, cascun capitol per si; è com lo haques legit, quet envjas resposta daquell, segons que yo ho entenia, per la raho que tu dius que tens dubte en nostra ley. E yo guarde sobre aço que venia scrit è ordenat en lo teu libre, è studij sobre aquell per los libres de Moyses, è per la ystoria dels prophetes, è per tal que lo nom de Deu sia exaltat è beneyt per tots temps, entes ho for, be, è per ço com à aquest રે senyor nos pot res amaguar, axi com dix de ell David, que no es quis puixa amaguar de la sua calor, conve à tu respondre en poques rahons, è verdaderament car tengut ne so que ho faça en aytal cars com aquest puix quem fas demanda sobre aquest fet, car yo entenc que savi est tu en la ley. E com yo no respongues aço segons que es veritat, non estaria be, è seria molt gran menyspreu contra mi si yot responja ab falsia, è seriam gran vergonya, è seria provada la veritat contra mi, segons que appar per lo test è per la glosa dels libres de Moyses, è dalguns dels prophetes, dequi yot trauré aquesta resposta è eximples, los quals prophetaren de Messies, jat sia que tu parlest per los capitols del teu libre daço complidament, è yo per minvar, ne fallir en la mia resposta de ço qui es cert è veritat que prophetaren los prophetes de Messies respondre acordant ab tu en tot ço que es scrit en lo dit libre teu, è conexer, saber ho tot axi com ho dius, he asignats sobre los teus declaraments, segons que yon trob, è perço que digueren los prophetes, aquest es lo just Messies, que nos fills de Israel speram. E com donchs nol coneguerem per nostres peccats, è les gents quel conegueren apparse quals son, હૈ proves perço que dix Deus per la boca de Daniel propheta, hon dix: quant vendra lo sant dels sants, cessara la vostra uncio. E qui es altre senyor, ne sant dels sants, sino aquest just qui era Deu? Et despuix que aquest just vengué, no aguen uncio, ne sacerdocij, ne olocaust, ne princep, ne rey; è dic que aquells quel conegueren son los christians, è proves clarament per ço que dix Deus per boca de David en un loch que diu: trencaré tots los poders dels peccadors, è exaltare aquell del just. E senyor, è quina contesa è neciesa es aquesta que tenim, cas ja es en nos complit aço que aquest propheta dix? Car despuix en aquest just descreguem, nos perdem tot lo be que haviem, è cobrarenlo aquestes gents qui cregueren en la sua venguda. E senyor, quin major screbantament que aquest, que siam escampats per totes les parts entre les gens estranyes, è servimlos nos ja ha mil anys passat, г mes E veig senyor ço que dix Deu de aquest just per boca de Micheas propheta: ohiats tots los pobles, è escoltats, è la terra humiliarse ha à nostre Senyor Deu per testimoni de la sua sanctedat, è el Senyor exira de son loch; è aquesta exida com dix que exira de son loch, ¿qual es sino la sua venguda? E jatsia que Deus del cel fo qui fon enviat per lo sant Sperit, è axi com Deus dix per la boca de Abdies propheta de la venguda de aquest just levat, è levem nos sobre ell à la batalla ço que no deviem, è dix sempre aqui, è petit te demostra entre les gents è poch. E nos tenim es ment aço sino al seu poder ja fos qui no hagues part en la sanch de aquest infant petit gran just. E pur nos encara speram Messies. E senyor mes valria que fessem esmena à Deu de la nostra errada en que cayguerem ; quel propheta Abacuch dix de la sua venguda: speral que à venir ha, è nos tardará. Donchsquet es vejares senyor de la mia contesa durar tant sens raho. Car aquest propheta dix, que vendra è nos tardara. Donchs, senyor, sil speram, gran tardança es aquesta de mil anys ança è mes que ha que som en aquest cativeri, è servim les gents que cregueren en aquest just segons que dit he. Mas complit he ço que dix aquest propheta que vendra è nos tardara. Car no volch Deu quel propheta digues sino veritat. Entro açi te he dit deço que parlaren alguns dels prophetes de la venguda del Messies. Sobre aquesta raho te vull encara mes dir, senyor. Yo hagui disputatio sobre la ley ab mestre Anthoni bisbe de Marrochs; è jatsia que |