Obrazy na stronie
PDF
ePub

XVII. Item, ordenen que lo doctor que legira de dret canonich haia de salari vint y cinch lls. per cas

cun any.

XVIII. Item, ordenen que lo doctor qui legira de dret civil haia de salari vint y cinch lls. per cascun any.

XIX. Item, ordenen que lo doctor qui legira de medicina, ò cirurgia haia de salari vint y cinch lls. per cas

cun any.

XX. Item, ordenen que lo maestre, ò doctor, ò cambrer, qui legira en general poesia, è art oratoria haia de salari vint y cinch lls.

XXI. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira de filosofia moral haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXII. Item, lo maestre, ò doctor qui legira la biblia haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXIII, Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira de filosofia natural en general haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXIV. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira de lochica en general haia de salari vint y cinch lls. per cascun any.

XXV. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira lo doctrinal, è fara de maiors, è lo proverbi maior haia de salari quinze Ils. per cascun any.

XXVI. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira lo doctrinal, è fara de menors, è lo proverbi menor, haia de salari quinze Ils. per cascun any.

XXVII. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira de parts en general haia de salari deu lls. per

cascun any.

XXVIII. Item, ordenen que lo verguer del dit studi general haia de salari vint lls. per cascun any.

XXIX. Item, ordenen que sien pagats als dos clavaris, è thesorers quinze lls., ço es, à cascu set lls. X. sols. XXX. Item, ordenen que ultra los dits salaris los maestres, è cambrers qui staran en lo stud igeneral, als quals alguns studiants seran comanats, puxen reebre de aquells los salaris que ab aquells se poran concordar, pux sien rahonables, è no demesiats.

XXXI. Item, ordenen que sia hauda una campana, કે mesa en lo dit studi general per obs de sonar à les liçons ques faran ab son orde, la qual haia de sonar lo verguer.

XXXII. Item, ordenen que de la festa de sent Luch avant lo rector mane tocar la campana à les quatre hores de mati per despertar, è los studiants tenguen temps fins à les cinch hores de prepararse; è sonades les cinch hores que sone altra vegada la campana, è de continent lo maestre, ò cambrer qui ha de legir lo doctrinal de menors sen puge en lo general, è comence à fer de menors.

XXXIII. Item, ordenen que tocant la sisena hora toque la campana, è lo maestre, ò cambrer qui ha de legir de lochica sepose en lo general, è liga la liço de lochica de Aristotil.

XXXIV. Item, ordenen que sonant la setena hora sone la campana, è lo maestre que ha de legir de theologia se pose en lo general en la cadira, è liga de theologia.

XXXV. Item, ordenen que sonant la huytena hora lo maestre, ò cambrer qui tenra carrech de legir les parts, se pose en lo general pera legir de parts als par- tistes.

XXXVI. Item, ordenen que sonada la novena hora sone la campana, è lo maestre, ò cambrer qui ha de legir lo doctrinal, è fer de maiors faça de maiors.

XXXVII. Item, ordenen que sonada la novena hora

sone la campana, è lo maestre, ò cambrer qui ha de legir filosofia natural liga en lo general sa lliço del Aris

totil.

XXXVIII.

Item, ordenen que sonada la dehena ho

ra sone la campana, è liga lo doctor de medicina.

XXXIX. Item, ordenen que de continent à la una hora apres mig jorn sone la campana, è liga lo maestre, è cambrer de filosofia moral.

. XL. Item, ordenen que de continent à les dos hores apres mig jorn sone la campana, è liga lo maestre, ò cambrer de poesia, è art oratoria.

. XLI. Item, ordenen que à les tres hores sone la campana, è lo doctor liga la liço de dret civil.

XLII. Item, ordenen que à les quatre hores liga la liço de dret canonich.

XLIII. Item, ordenen que à la cinquena hora sone la campana, è liga lo doctor lo test de la sancta biblia. : XLIV. Item, ordenen que sonada la hora sone la campana, è façen los maestres lo proverbi maior, è

menor..

XLV. Item, ordenen que fets los proverbis maior y menor los cambrers en ses cambres repetexquen à sos dexebles les liçons que volran, è ligen les liçons specials ques volran fer, è legir per que mils se aprofiten los studiants, que tenen en comanda ; è que lo rector hi provehexca opportunament.

.. XLVI. Item, ordenen que lo verguer no permeta que algu del studi ixca de la oracio avant, fins los proverbis maior y menor sient fets. :: XLVII. Item, ordenen que los studiants puxen dis putar à lur voluntat en ses cambres, è en publich ; è que cascun dia se faça exercici de disputa en les hores que no hoyran liço.

XLVIII. Item, es ordenat que cascun disapte lo rector acomane al qui volra dels studiants de tenir conclusions en lo general de la facultat, y sciencia que volra; en axi que hun disapte tinguen conclusions lo lochich, altre disapte lo filosoff, è la altre theolech, laltre canoniste, ò legiste; è axi se proçeguexquen les conclusions: les quals se facen sens solemnitat de enpaliar, sino solament ab lums, è una catiffa en la cadira; (e) per levar lo desorde, que en semblants dies se fan que nos puxen donar collacions de confits, ni ramets, ni fer altres despeses, salvo en dos canalobres grans dos lums de caneles.

XLIX. Item, provehexen, è ordenen que per quant es voluntat que lo dit studi general sia continuat, è prosperat, è es dupte si los salaris que pagaran los studiants seran sufficients à pagar los salaris dels doctors; è encara per que en sdevenidor pora esser necessari enaugmentar los dits salaris, è metre altres cadires dobles de cascuna facultat; è per aço çostenir es necessari alguna provisio de quantitat certa, que no puxa fallir: per ço deliberen, que remoguts los capitols deles imposicions del drets de la ciutat, ab los quals es ordenat, que los compradors sien tenguts pagar certes copes de argent cascun any peral centenar de la ploma (a), pera jugar à ballesta, è de aço

(a) Llamábase del centenar de la ploma una compañía de ballesteros levantada por don Jayme I de Aragon, la qual duraba aun á principios del siglo xvii, como consta de las cortes de Valencia de 1604, y las de Monzon de 1626. Sus insignias eran cruz y ballesta su oficio guardar la bandera real quando salia

con ocasion de guerra, y servir á la ciudad, que era su coronela, y el justicia criminal su capitan. Los cien ballesteros de que se componia tenian sus exercicios de ballesta en el sitio que aun hoy se llama la ballestería, á espaldas del convento de santa Ursula, premiando la ciudad al mas diestro con una copa

se sia molt abusat, provehexen que en loch de les dites copes se venen los dits capitols de les imposicions ab carrech, è expres capitol que lo comprador de les carns pague, y sia tengut pagar perals salaris del studi general cinquanta lls., è lo comprador de la mercaderia altres cinquanta lls., è lo comprador dels almudins cinquanta lls., è lo comprador del avenguts cinquanta lls., è los compradors del tall vint y cinch lls., è los compradors del vi vint y cinch lls., è lo comprador del peix sech y salat vint y cinch lls. ; en axi que si los salaris ques hauran dels studiants no bastaven à pagar els salaris dels maestres, è les obres de la casa necessaries, que de les dites quantitats se puxen pagar; è sino era necessari serviran peral quitament dels censals de la dita ciutat: è aço à son beneplacit per que sin volran re::::, queu puxen fer.

L. Item, ordenen, è provehexen que los dits magnifichs jurats, racional y sindich puxen aiustar, tolre, mudar, affegir, y corregir los dits stabliments, è ordinacions segons los parra, è segons la necessitat del temps ocorrera, y revocar, y deffer en tot ò en part à son beneplacit.

LI. Item, donen facultat al rector del studi, è als doctors, maestres, è cambrers principals qui seran elets pera legir, que ab intervencio de tres ò quatre maestres en theologia, è del sindich de Valencia ordenen les constitucions del studi, è lo modo de les liçons, è quins doctors, ne quins libres se deven legir per benefici dels studiants, è de tot lo dit studi.

de plata. Y á esta costumbre alude el presente lugar, donde se manda que los arrendadores de los derechos de la ciudad, en lugar de las copas

de plata con que contribuian para el centenar de la ploma, paguen las cantidades que se les señalan para los gastos del estudio general.

« PoprzedniaDalej »