Obrazy na stronie
PDF
ePub

la porta vaga davant aquell ab la verga, è armes de la ciutat. La tercera, que tinga carrech de. penre, è empresonar totes aquelles persones que lo rector manara è volra; è que lo dit verguer tinga una estancia prop la porta. .. VIII. Item, ordenen que en lo dit studi general sia fet hun cep de fusta, ò preso, en lo qual puxen estar presos tots aquells que lo rector volra, è manerá, per tant temps com aquell ordenara ; è que per algun official de la present ciutat ecclesiastich, ni secular puxa esser tret del dit studi. Et si alguna contencio haura gran en lo dit studi, que lo dit rector haia de provehir en aquella à consell dels magnifichs jurats, racional, è sindich de la dita ciutat , y no de ninguna altra persona ecclesiastica ò secular.

si IX. Item, ordenen que com la dita ciutat baia de provehir en pagar los salaris del rectors, doctors , maestres , è cambrers qui legiran liçons comunes en lo dit studi general , è es cosa rahonable, que puix la dita ciutat dona la casa franqua à tota lạr despesa , que per lo semblant los studiants , qui staran, y venran al dit studi general paguen è contriboixen en los dits salaris , è provehei. xen en lo dit pagament fahedor en la forma seguent.

X. Primerament, que tot studiant partiste , doctrinaliste , è ò que hoyra de doctrinal , è de gramatica , ò de poesia , pague , è sia tengut pagar als clavaris , ò thesorers del dit studi cinch sols per cascun any.

XI. Item, que tot studiant que hoyra de lochica, è filosofia moral, ò natural, de qualsevol dignitat, ò condicio sia, pague , è sia tengut pagar per cascun any deu sols.

XII. Item , que tot stúdiant, ò qualsevol altra persona que venra al dit studi per hoyr de theologia, medicina , dret canonich, è dret civil pague y sia tengut pagar

al dits clavaris, è thesorers per cascun any quinze sols.

XIII. Item , ordenen que qualsevol studiant, ò persona qui venra al dit studi general per hoyr, puixa hoyr totes les liçons generals, ò particulars , ques legiran en lo dit studi , è les que volran hoyr en cadira, ò fora cadira de qualsevol facultat , ò sciencia , è pagant lo salari major, sia absolt, è deliure dels altres salaris menors; en manera que no pague hun studiant, ò persona sino un salari , è no molts. · XIV. Item, ordenen que sien elets dos clavaris, è thesorers del dit studi general, los quals reben, y sien tenguts rebre, exhegir los dits salaris , ço es, la hu que reba dels partistes , gramatichs, è filosofs , è laltre reba dels theolechs, canonistes, è fisichs : è que los dits clavaris paguen , è sien tenguts pagar los salaris ordinaris è tachats als rector , doctors, maestres, è cambrers, è al vera guer del dit studi general : è que cascun any los dits clavaris sien tenguts donar compte , è raho à instancia del sindich de la ciutat de Valencia , qui es elet per los dits magnifichs jurats en administrador , è protector del dit studi general, al magnifich racional de la dita ciutat; en manera que pagats los salaris , si res hi sobrara, se puxa convertir en obres del dit studi general ; è si res hi fallirat se puxa provehir de hon se pagara; en manera que ab tot compliment la dita exactio, è pagament se facen : è que los dits clavaris sien tenguts donar fermances à coneguda (persona) del dits magnifichs jurats , racional , y sindich de la dita ciutat. · XV. Item , ordenen que lo rector, qui es elet, è daci avant sera elet à temps de tres anys, haia de salari per cascun any vint y cinch Ils.

XVI. Item, ordenen que lo maestre qui legira de theologia haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any. XVII. Item, ordenen que lo doctor que legira de dret canonich haia de salari vint y cinch Ils. per case cun any.

XVIII. Item, ordenen que lo doctor qui legira de dret civil haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XIX. Item , ordenen que lo doctor qui legira de medicina, ò cirurgia haia de salari vint y cinch lls. per cascun any.

XX. Item, ordenen que lo maestre , ò doctor, ò cambrer , qui legira en general poesia, è art oratoria haia de salari vint y cinch lls.

XXI. Item, ordenen que lo maestre , ò cambrer qui legira de filosofia moral haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXII. Item, lo maestre, è doctor qui legira la biblia haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXIII, Item, ordenen que lo maestre , ò cambrer qui legira de filosofia natural en general haia de salari vint y cinch Ils. per cascun any.

XXIV. Item, ordenen que lo maestre , ò cambrer qui legira de lochica en general haia de salari vint y cinch lls. per cascun any.

XXV. Item, ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira lo doctrinal ; è fara de maiors , è lo proverbi maior haia de salari quinze Ils. per cascun any.

XXVI. Item, ordenen que lo macstre , ò cambrer qui legira lo doctrinal, è fara de menors , è lo proverbi menor, haia de salari quinze lls. per cascun any.

XXVII. Item , ordenen que lo maestre, ò cambrer qui legira de parts en general haia de salari deu lls, per cascun any.

XXVIII. Item, ordenen que lo verguer del dit studi general haia de salari vint Ils. per cascun any.

XXIX. Item, ordenen que sien pagats als dos clavaris, è thesorers quinze lls. , ço es, à cascu set lls. X. sols,

XXX. Item, ordenen que ultra los dits salaris los maestres, è cambrers qui staran en lo stud igeneral, als quals alguns studiants seran comanats , puxen reebre de aquells los salaris que ab aquells se poran concordar , pux sien rahonables , è no demesiats.

XXXI. Item , ordenen que sia hauda una campana, è mesa en lo dit studi general per obs de sonar à les liçons ques faran ab son orde , la qual haia de sonar lo verguer.

XXXII. Item, ordenen que de la festa de sent Luch avant lo rector mane tocar la campana à les quatre hores de mati per despertar, è los studiants tenguen temps fins à les cinch hores de prepararse; è sonades les cinch hores que sone altra vegada la campana, è de continent lo maestre , ò cambrer qui ha de legir lo doctrinal de me. nors sen puge en lo general, è comence à fer de menors.

XXXIII. Item , ordenen que tocant la sisena hora toque la campana, è lo maestre , ò cambrer qui ha de legir de lochica sepose en lo general , è liga la liço de lochica de Aristotil.

XXXIV. Item , ordenen que sonant la setena hora sone la cainpana , è lo maestre que ha de legir de theologia se pose en lo general en la cadira , è liga de theologia.

XXXV. Item, ordenen que sonant la huytena hora lo maestre , ò cambrer qui tenra carrech de legir les parts, se pose en lo general pera legir de parts als par- tistes.

XXXVI. Item, ordenen que sonada la novena hora sone la campana , è lo maestre, ò cambrer qui ha de legir lo doctrinal, è fer de maiors faça de maiors.

XXXVII. Item, ordenen que sonada la novena hora

de mais qui ha dos hora

sone la campana , è lo maestre , ò cambrer qui ha de legir filosofia natural liga en lo general sa lliço del Aristotil. i XXXVIII. Item , ordenen que sonada la dehena hora sone la campana, è liga lo doctor de medicina.

XXXIX. Item , ordenen que de continent à la una hora apres mig jorn sone la campana, è liga lo maestre, è cambrer de filosofia moral.

XL. Item, ordenen que de continent à les dos hores apres mig jorn sone la campana, è liga lo maestre , ò cambrer de poesia , è art oratoria. 3. XLI. Item, ordenen que à les tres hores sone la campana , è lo doctor liga la lico de dret civil. : - XLII. Item , ordenen que à les quatre hores liga la liço de dret canonich. • XLIII. Item , ordenen que à la cinquena hora sone la campana , è liga lo doctor lo test de la sancta biblia.

XLIV. Item, ordenen que sonada la hora sone la campana , è facen los maestres lo proverbi maior , è menor.

XLV. Item, ordenen que fets los proverbis maior y menor los cambrers en ses cambres repetexquen à sos dexebles les liçons que volran, è ligen les liçons specials ques volran fer , è legir per que mils se aprofiten los studiants, que tenen en comanda ; è que lo rector hi provehexca opportunament. . . . . .:XLVI. Item, ordenen que lo verguer no permeta

que algu del studi ixca de la oracio avant, fins los proverbis maior y menor sient fets. 1: XLVII. Item, ordenen que los studiants puxen dise putar à lur voluntat en ses cambres , è en publich ; è que cascun dia se faça exercici de disputa en les hores que no hoyran liço.

« PoprzedniaDalej »