quasi imposibles, quels aparte de sí. Car oradura sería ymaginar lo bou que volas, ò que pensas que la gallina pogues laurar, ò portar lo carro. Lo pensament ha de convenir ab la possibilitat è conveniencia de la persona. Laldre es castell en layre sens fonament, hi erbes sens rahels. Deuse hom pensar segons lo temps, lo cars, è la manera, è no segons son sompni. Car lo dit de la ma no es tan gros com se mostra en lespill de foch. Hi per tant hi ha un spill, que es de la raho, è altres de la ymaginacio fantastica y engañosa. E per tant tries è allimites la vida rahonable, possible è facil; prop de la qual se dreçen les accions è ymaginacions. La dotzena es, car la paraula del prudent, ò amoneste, ò ensenye, ò alegre en tal manera que no sia en va. La tretzena, loar tempradament : è no tornes à vituperar al que molt has loat; per que vivificar (f. verificar) sia en tu la mala conexença al principi. Lo prudent que enganyar novol, enganyat no pot ser. Empero vituperar molt mes tempradament: car ab la hu se sol mesclar lengan, è ab laltre la enveia. La quatorzena, lo testimoni sia donat à la veritat, è no à la amistat. La quinzena, en lo prometre consideracio, è donar mes del que hom promet. La setzena, no cercar vida que tota sia plena de negocis stranys; mas cercar vida, en la qual haia temps de veure en si matex; è tal offici sia ple de pensaments de saber, si es possible, è de bones cogitacions. La desetena, not moga la auctoritat del qui parla, ni guardes qui es, mas que diu. Car la dobla de bon or no val mes la del rey, que la de hun pages. La dihuytena, no guardes à quants plaus, mes à quals. Car desplaure per saber als ignorants, è per vir tuts als viciosos ha lahor; not placia mes loarte los mals que sit loaven de cosa mala que haguesses feta. La denovena, cerca lo que poras trobar, apren lo que pugues saber, comença lo que pugues acabar, puja aon no sia perillos lestar, ò dir que entrat pugues exir; lo que desiges no sia vergonya publicarho. Considera à quant pots bastar, è fesho: posa tal carrega en tes sbatles, que la pugues sostenir. : La vintena, tenir mig en les accions: car ço que afer ahu es saviesa, al altre es gran ignorancia; è lo que à hu es larguea è virtut, à hun altre es exces è prodigalitat. Car larguea es dar hun cavall lo rey à hun cavaller, è prodigalitat seria darlo hun pobre gentil hom que non tingues altre è lo que es en hun temps virtut, en altre es vici. Bo es parlar de burles en la cambra, mas no en la plaça ò sgleia. Item, veure hom ab qui parla, è lịmitarse segons sa condicio, è no dir al rustech coses subtils, perque nos donen al porch les margarites, ni tampoch al ingenios coses grosseres, perque no done al esparuer palla. Item, lo qui vola esser prudent deu elegir ab qui prenga amistat; é de tenir most affables als quals sia benyvol. Empero deuen ser pochs los intrinchs (f. intrinsechs) è secrets; car à tart se troben amichs feels que duren fora de la prosperitat. Item, lo qui vola ser prudent deu amagar en son cor les paraules de les quals ell sols es testimony. Una es la condicio dels homens que volen que lo que els callar non poden ab imprudencia, queu callen los altres prudentment. Item, en lo cercar de les honors es mester gran prudencia. Car molts cercant les perden, designantles inmoderadament ; que de tal condicio son è tan enganoses, que fugen del que mes les acaça. Universalment lom sera prudent si remembra lo passat, è ordena lo present, è proveheix al sdevenidor. Car el que no re membra lo passat, perdut ha la vida: el que no ordena lo present, es complit necligent, è fluctuaran ses coses per cars: el que no proveheix al sdevenidor, totes les coses li venen sobtadament, è inoppinades, hi circuhexenlo angusties infinides. Car lo prudent no deu dirt no mo pensava; mas iau havia vist è axim pensava que havia de esser. E axi acaba la prudencia; è lo poble de la nobilissima ciutat de Valencia resta molt alegre è content de la galant, virtuosa, è celica donzella, regraciantli molt lo bon consell que dat les havia, è de la bona voluntat è affeccio quels portava. E la raho entre ell resta farta, è ben sadolla. Canço de la beneyta Verge Maria, mare de Deu, è cantars al so: si bem so mal maridada, yo men he &c. Hoges nos nostra advocada En los grans perills que som: Cobla. Beneyta est tu Senyora Graciosa creatura Qui est del linatge reyal De vallist segons natura Fill de Deu en ta clausura Sens trencar nulla iunctura Romàs ton cors glorios. Cobla. Consistori de dretura, Fontanella de virtuts, Senyal damor è figura, Esmenada dauradura, Cambra del Sperit Sant, Los goigs del cel nos procura. Verge vallans ton socors: Prechte no...... cura; Car tots som tos servidors. IX. Capítulos que se establecieron á 30 de Abril de 1499 para el régimen de la universidad de Valencia (a). En nom de la sancta Trinitat Pare, è Fill, è sanct Sperit, è de Jhs. redemptor nostre, è de la gloriosa, è intemerada Verge Maria Mare sua: sapieu tots que dimarts comptant trenta del mes de Abril del any mil quatrecents noranta nou los magnifichs mossen Jaume Valles, cavaller, en Damia Bonet, en Bernad Vidal, en Luis Amalrich, è en Pere Belluga, ciutadans jurats en lo any present de la insigne ciutat de Valencia, ensemps ab lo magnifich mossen Johan de Vilarasa absent per sa indisposicio de aquest acte, en Gaspar Amat, ciutada, racional, en Bernad de Assio, notari sindich de la dita ciutat ; ajustats en lo studi de la casa del dit magnifich racional, la qual te en la parroquia de sent Marti davant la ecclesia de sent Marti: considerants que jatsia tenir, è conservar spitals en la present ciutat, è fer almoynes è caritats à pobres sia obra de misericordia corporal, è molt gran; empero molt mayor obra de misericordia è pus principal es la spiritual, è de mostrar, è ensenyar les animes ignorants del feels crestians en les sciencies, axi liberals, com de sacra theologia, è altres, per les quals molts son feyts preicadors de la paraula de Deu, è altres confessors, è illumenadors, è defensors de la ffe, è religio crestiana, per les quals son fets dignes de la gloria celestial, la qual es aquell summum bonum que cascu (a) Se hallan en el manual de consejos que se conserva en el archivo de la misma ciudad baxo el n. 50. fol 316. |