Obrazy na stronie
PDF
ePub

ciutat de Valencia en la forma seguent, per conservar aquest regne en molta tranquilitat, amistat, amor, è pau. : Aquesta bella è celica donzella es appellada Prudencia , la qual ve vestida del drap è tall de les altres germanes divines , ço es , justicia , fortalea , è temprança: perço que si sobreexcellis en lo arreament, ò vestidura, cayguera en odi de aquelles. Ni portava nengun superfluu arreament, per no venir en menys preu. Tal era la sua vestidura , qual pertanyia à la edat è al stat, è al teinps. Tenia molt accutisim enteniment , è gran applicacio al particular. No res menys tenia gran memoria del passat , è gran providencia en 1 esdevenidor. E havia vist moltes speriencies en lo mon : è feta conclucio als contingents cassos , diu , amonesta,, è prega lo dit poble de Valencia, que com ella sia aquella de les quatre virtuts cardinals una de les principals moderant les passions, volia donar algunas informacions al dit poble è ciutat del stament de la vida politica.

E comença la celica donzella en la seguent manera. Qualsevulla de vosaltres de tot lo poble de la nobilissima ciutat de Valencia que volra moderar les passions , hi esser mon amich, ha de seguir les seguents regles : è axi aquelles seguint , sera fet rich , glorios , è famos en la present vida.

La primera regla es, que ha de examinar per consell en lo que ha de fer; hi ell be entenent, no perdra per demanar consell à altres. Car moltes vegades acorre à hun simple lo que no ocorre à hun savi. Quant mes ha mester consell lo que no sab.

La segona es, no moures per informacio dubtosa , ni laugera credulitat. Car molts fan per les tals , coses de ques peniden.

La tercera es , que les coses de la fortuna, sis vol alegrar de aquelles, que no les tinga com à sues ; è que stiga apparellat de perdre aquelles. Pero com les tendra, no les guarde, ni les perda per negligencia com à stranyes.

La quarta es , que aquell que vol esser prudent, ha mester que no sia solitari , mas conforme al temps è à la gent. En altra manera vendra en murmuracio, en perseguir , è avorrirlo. E si nos pot ab tot hom conformar en lo cor, conformes en la cara è la pratica , si es necessaria. . La cinquena , no diffinir, ni determenar en mala part les coses dubtoses.

La sisena , no affermar massa la cosa no sperimentada. Car tota cosa versemblant no es verdadera ; axi com tota pedra, que es mostra preciosa, nou es.

La setena, pendre castich en lo cap del orat. . La huytena, tenir providencia en les coses que han de venir, totes les que son posibles imaginar que seran. Lo qui te stat, riquees, fills, gracia de senyor, ho honors pense queu pot perdre. Car orat es el que entra en la mar, è pensa que no ha de passar qualque fortuna : hi en sta manera no vendra al tal hom cosa sobtada quel fasa malaventurat. Car los darts que vehem venir , poch perill ha en aquells. Quant trobara los principis , imagine les fins.

La novena, no escomençar les coses que nos poden acabar, sino ab gran dan è difficultat ; si ja la valor de aquelles no excedeyx en infinit los tals treballs. Empero en algunes coses ha de perseverar, puix les ha comença. des , per no ser vist inconstant ; è altres coses no començarles , en les quals lo perseverar es dampnoș.. • La deena, que ses oppinions sien judicis en los quals convinguen los mes dels homens rahonables. Car imprudencia es affermar oppinio, en la qual pochs convinguen dels que han raho.

La onzena, quels pensaments vans è difficultosos ò
TOMO II.

quasi imposibles , quels aparte de sí. Car oradura seria ymaginar lo bou que volas , ò que pensas que la gallina pogues laurar, ò portar lo carro. Lo pensament ha de convenir ab la possibilitat è conveniencia de la persona. Laldre es castell en layre sens fonament, hi erbes sens ra. hels. Deuse hom pensar segons lo temps, lo cars, è la manera , è no segons son sompni. Car lo dit de la ma no es tan gros com se mostra en lespill de foch. Hi per tant hi ha un spill, que es de la raho, è altres de la ymaginacio fantastica y engañosa. E per tant tries è allimites la vida rahonable , possible è facil ; prop de la qual se dreçen les accions è ymaginacions.

La dotzena es , car la paraula del prudent, ò amoneste, ò ensenye, ò alegre en tal manera que no sia en va.

La tretzena , loar tempradament: è no tornes à vituperar al que molt has loat; per que vivificar (f. verificar) sia en tu la mala conexença al principi. Lo prudent que enganyar novol, enganyat no pot ser. Empero vituperar molt mes tempradament: car ab la hu se sol mesclar lengan, è ab laltre la enveia.

La quatorzena , lo testimoni sia donat à la veritat, è no à la amistat.

La quinzena , en lo prometre consideracio, è donar mes del que hom proniet.

La setzena , no cercar vida que tota sia plena de negocis stranys; mas cercar vida , en la qual haia temps de veure en si matex; è tal offici sia ple de pensaments de saber , si es possible , è de bones cogitacions. ..

La desetena, not moga la auctoritat del qui parla , ni guardes qui es, mas que diu. Car la dobla de bon or no val mes la del rey, que la de hun pages.

La dihuytena, no guardes à quants plaus , mes à quals. Car desplaure per saber als ignorants, è per vir

bones cogitacie del qui parbre ne

tuts als viciosos ha lahor ; not placia mes loarte los mals que sit loaven de cosa mala que haguesses feta.

La denovena, cerca lo que poras trobar, apren lo que pugues saber , comença lo que pugues acabar , puja aon no sia perillos lestar , ò dir que entrat pugues exir ; lo que desiges no sia vergonya publicarho. Considera à quant pots bastar , è fesho : posa tal carrega en tes sbatles, que la pugues sostenir.

La vintena , tenir mig en les accions : car ço que afer ahu es saviesa , al altre es gran ignorancia ; è lo que à hu es larguea è virtut, à hun altre es exces è prodigalitat. Car larguea es dar hun cavall lo rey à hun cavaller, è prodigalitat seria darlo hun pobre gentil hom que non tingues altre: è lo que es en hun temps virtut ,' en altre es vici. Bo es parlar de burles en la cambra, mas no en la plaça o sgleia. Item , veure hom ab qui parla , è limitarse segons sa condicio , è no dir al rustech coses suhtils, perque nos donen al porch les margarites, ni tampoch al ingenios coses grosseres, perque no done al esparuer palla. Item, lo qui vola esser prudent deu elegir ab qui prenga amistat; é de tenir most affables als quals sia benyvol. Empero deuen ser pochs los intrinchs (f. intrinsechs) è secrets; car à tart se troben amichs feels que duren fora de la prosperitat. Item, lo qui vola ser prudent deu amagar en son cor les paraules de les quals ell sols es testimony. Una es la condicio dels homens que volen que lo que els callar non poden ab imprudencia, queu callen los altres prudentment. Item, en lo cercar de les honors es mester gran prudencia. Car molts cercant les perden, designantles inmoderadament ; que de tal condicio son è tan enganoses, que fugen del que mes les acaça. Universalment lom sera prudent si remembra lo passat, è ordena lo present , è proveheix al sdevenidor. Car el que no re. membra lo passat, perdut ha la vida: el que no ordena lo present , es complit necligent , è fluctuaran ses coses per cars: el que no proveheix al sdevenidor , totes les coses li venen sobtadament, è inoppinades, hi circuhexenlo angusties infinides. Car lo prudent no deu dirt no mo pensava; mas iau havia vist è axim pensava que havia de esser.

E axi acaba la prudencia ; è lo poble de la nobilissima ciutat de Valencia resta molt alegre è content de la galant, virtuosa , è celica donzella , regraciantli molt lo bon consell que dat les havia , è de la bona voluntat è affeccio quels portava. E la raho entre ell resta farta, è ben sadolla.

Canço de la beneyta Verge Maria , mare de Deu, è can.

tars al so: si bem so mal maridada , yo men he &c.

Hoges nos nostra advocada
En los grans perills que som:
Dels peccats quins perseguexen
Hages nos remissio.

Cobla.
Beneyta est tu Senyora
Sobre les dones del mon:
Tan solament tu est digna
De gracia è de honor.
Deus qui ta vista benigna
E de tu ha gran ardor
Lo seu car fill en tu cavia
Per traure lo mon de error.

Cobla.
Graciosa creatura
Qui est del linatge reyal

« PoprzedniaDalej »