Obrazy na stronie
PDF
ePub

:

tians semblant se conta de Murcia. Als miracles de la crisma, queus scrivim, podets ara enadir un altre semblant, qui sen es devengut en la vila de Castello de Burriana, los juheus de la qual è de tota la Plana, se son batejats. En Morvedre se es devengut un no menor miracle de la crisına, es à saber, que jasia gens no despenguassen en babtisme de juheus, com conserven aquells mes oy, que per alcun bon zel; empero volents batejar un infant de la vila, trobaren la crismera tan seca, com si james hi hagues estat, en tant quel infant altrametre à batejar à Puçol.

En carta de 26 de dichos mes y año escribieron á Micer Juan Mercader, residente en la corte del rey de Aragon, entre otras cosas lo siguiente.

Al primer dels miracles, creem que sils haguesen ca

pus

llats, les pedres los cridarien. Es ver quen heu passam de sus en sus è breu; è per ço Deu à permes que altres ne scrivissen en ans, è larch. Ara call quis vulla, que nos poden celar los infinits miracles en apres seguits, è vists à ull per inumerables persones, è de qui fetes cartes publiques del creximent per si del oli de les noves lantees de la ecclesia de sent Christofol, è çaenrere sinagoga major, è del enceniment de aquelles sens ma humanal, è de la divinal virtut del oli de les dites lantees, del qual untats contrets, è altres de diverses malalties son curats en instant. Aço no son faules, que à ull se veu à tots jorns: è no pensam que als monimens del sants sebollits de fresch venguessen mes malats que açi fan de moltes parts del regne, è sen tornen curats. Ara veja tot mordedor si les virtuts divinals se dehuen callar.

En carta á los jurados de Lérida, fecha en 28 de Julio de 1391, dicen los de Valencia lo siguiente (a).

Senyors molt honorables. En vostra letra per nos à nit

rebuda, par queus placia esser certificats per nos altres de - tres coses en acabament. La primera, de la comocio è invasio per alcuns feta contra la juheria daquesta ciutat, è dels juheus morts, è dels vius tornats à sant babtisme. La segona, des miracles seguits en aumentacio del crisma defallida per la gran multiplicacio dels crismats. E la terça, del alçament dels moros daquest regne à les forces per dupte de semblant cas dels juheus.

Respondiendo á estas cosas lo mismo que se ha dicho en las cartas anteriores, añaden esta cláusula.

En instant quel dit esvaiment fon cessat, la major si

nagoga lur fo nomenada ecclesia de sent Christofol. No podem trobar qui fo entitulador, ne perque, sino que es diu, que un juheu al començament del dit esvaiment, veu sobre la sumitat de la dita sinagoga un hom, fort gran, è soberch, ab una creatura en lo coll, à semblant que hom pinta à sent Christofol.

(a) Archivo de Valencia, t. V de cartas misivas.

VII.

Copia de los capítulos para el régimen del nuevo estu. dio general que se estableció en Valencia el año 1412, sacada del archivo de dicha ciudad (a).

„Item lo consell aprova, è loa, è ferma los capitols de

les scoles, los quals ja son stats, loats, è fermats per lo senyor bisbe, et per lo capitol, et son aquests:

29

» Primo quod nullus legat, doceat, vel instruat publice, vel occulte in civitate Valentiæ de grammatica, logica, vel philosophia per se, et ut magister, nisi fuerit sufficienter examinatus ; et tunc non legat, nisi in scola, quæ nunc noviter est ordinata per reverendissimum dominum episcopum, et suum honorabile capitulum, et concilium dictæ civitatis. Quicumque vero contrarium fecerit, si fuerit tonsuratus, incurrat pro quacumque vice pœnam quinquaginta solidorum applicandorum, medietatem videlicet gazophilaciis domini episcopi, et aliam medietatem operi sedis Valentiæ. Si vero fuerit non tonsuratus, incurrat pœnam centum florenorum applicandorum operi et reparationi hospicii dictæ scolæ. Quæ pœna exigatur, et exequatur per justitiam civilem dictæ civitatis ad instantiam et requisitionem suboperarii operum murorum, et vallorum civitatis, aut etiam ad instantiam magistri regentis dictas scolas, vel procuratoris sui.

[ocr errors]

Item, magister electus per dictos reverendissimum dominum episcopum, et honorabile capitulum, et honorabile concilium et juratos dictæ civitatis faciat, et teneatur facere in dictis scolis capituli et civitatis actus sequentes."

(a) Manual de consejos, núm. XXIII. fol. 433.

Primo quod quolibet anno legat unum librum textualem.... de logica veteri vel nova, et alium de philosophia naturali, vel metaphysica secundum voluntatem et sufficientiam audientium.

Item, quod quolibet anno legat aliquem librum de logica in quo sint compilata breviter et utiliter materiæ logice secundum quod istis temporibus communiter pertractantur per magistros Parisiis et Oxoniæ.

Item, quod hora prima vel quasi qualibet die non feriata faciat vel fieri faciat unam praticam declinandi in qua praticetur... latinorum in declinationibus, formationibus, et significationibus dictionum. Item, post faciat vel fieri faciat lectionem de doctrinali pro pueris minoribus. Item, post construat illis aliquem librum poetalem, ut Cathonem (a), Contemptum (b), To

(a) Sobre el autor de esta obra véanse las bibliotecas de Fabricio y Miguel de s. Joseph. El diccionario bibliográfico de libros raros, impreso en 1491, cita una edicion antigua con este título: Cathonis disticha latine reddita 1475 in 4. Juan Ursino, médico frances, la publica con comentarios en 1498. Lo mismo hizo Erasmo en 1538, y dice en la dedicatoria porro cujus auctoris sit hoc opus, et liber, unius an plurium, non admodum referre puto. Cathonis ob id tantum arbitror dici, quod sententias habeat cathone dignas. Juan Luis Vives (epist. de rat. stud. tit. autores) encarga su leccion:

simul, dice, cum his disces Cathonis disticha.

(b) El padre fr. Joseph Texidor en la copia que sacó del mismo original de que yo me he valido, leyó aquí conceptuum, y uniéndolo con la antecedente escribió Cathonem conceptuum; título que nadie ha dado á la obra llamada Cathonis disticha. Mas siendo claro que dice el original contemptum, se debe creer que quisiéron designar otra obra distinta de la primera, y poética como aquella. ¿ Qual será esta? Confieso que no lo alcanzo. Aun el contemptus mundi de Kempis es posterior á esta época; á no ser que la atribuyamos á

biam (a), et hujusmodi; vel construat sacra evangelia si viderit faciendum.

Item, paulo post modico intervallo præterito legat continue per totum annum pro majoribus et magis provectis scolaribus de doctrinali continuando ipsum à prin cipio usque finem.

Item, post prandium hora vesperarum legat vel legi faciat continue per totum annum, aut saltem usque festum sancti Johanis Babtiste grecismum, vel alium librum de significationibus vocabulorum utiliorem, ut vocabula catholiconis, sicut sibi melius videbitur faciendum. Item, post dictam lectionem dictus magister faciat continuè per totum annum unum proverbium, vel unam interrogationem de logica, ita quod una die faciat dictum proverbium, et alia die faciat dictam interrogationem.

Item, post pascha legat unum librum de ortografia, videlicet ortografia catholiconis, vel aliam sicut sibi videbitur faciendum.

Item, omni die sabbatina non feriata usque festum paschæ disputet cum camerariis (b) unam quæstionem de philosophia, logica vel grammatica ; ita quod quilibet camerariorum, qui in dictis scolis fuerint, respondeat suo ordine de dicta quæstione. Item, post dictam quæstionem dictus magister faciat aliquam utilem declarationem scolaribus de libro, qui dicitur parvus Donatus (c). Item, post

J. Gerson, ó, con Baronio, á Juan Gersen, abad de Vercellis, que floreció en el siglo

XIII.

(a) Si por esta palabra no indican el libro sagrado de Tobías, no hallo á qué otra obra ó autor pueda aludir.

(b) Estos eran los maestros

subalternos, llamados entonces cambrers de cambra, palabra antiquada de Aragon, usada aun ahora en Valencia, que significa cámara; porque cada uno de ellos enseñaba en su aula ó cámara separada.

(c) Esta obra es un compendio de la que compuso

« PoprzedniaDalej »