apres à fer enquesta per la parroquia, ab sagrament de cascuns, si tenien ò sabien de tals bens. En general foren elets quatre prohomens ab dos notaris à reebre tals manifests en la sala, è en la confraria. Item VIII prohomens de dos en dos per la horta ab llur notari. Item provehi al grau, è en altres parts. La asignació del primer dia fo alongada per hir tot dia, è hui tro à dimarts propvinent. Qui vist nou ha, pensam que no poria creure la roba è moble que es stat restituit, que no caben en los caps de las eclesies parroquials, ne en lo palau de la confraria; ne en la cort, ne en les cambres de la sala, en que ha de bons diners è argent, ultra dels diners que à molts dels robats son estats restituits secretament. Par à tots que aço se continue be, è que vendra Deu volent..... en la major partida.

Tenints consell, sentim que alcuns cevats de la juheria, començaven metre remor vers la moreria per esvair aquella. Alli correch lo governador, lo justicia, lo lochtinent de vos, senyor Ramon, è alcuns notables homens ab armes : è sabut è trobat un hom 'qui entrels altres era estat enagador, fo pres è penjat aqui matex en una finestra ; è tots los altres qui à la remor se ajustaven foren rampellats, è tornats atras, è desajustats à grans empentes de cavalls è daristolades, per manera que tot romas quiet, è tot hom pla dalli avant....

Mes avant ordena lo consell, quels homens acavall, que la ciutat te, è totes les cinquantenes fossen ordenast è ordenades à fer lo manament del senyor duc, è dels oficials, è axi es feu de fet: è tota hora quel senyor duc cavalca per la ciutat van denant ell XXV ò XXX dels de la geneta ab lurs armes, è les cinquantenes fan lur guayta de nit per la ciutat, è per los portals del mur, è en totes les dites coses se fa, es fara Deu ajudant, estrem de poder,

Alcuns homens de paratge tro en nombre de Deu, ó per allen, è molts de poble en nombre de LXX ò de LXXX quis dien ser pus culpables del fet de la juheria, son, è stan presos. Siats certs que à nostre poder los qui culpa hatjent, auran lo loguer de lurs jornals.

Dit havem, que par aço sia stat mysteri divinal, è deim ho specialment per dues rahons, una de part dels juheus matexos en la hora que comença la remor: car ells cuidant fer be, tancaren è barraren be les portes de la juheria; è com los començaren esvair per terrats dalcuns alberchs de christians contigues à la dita juheria, è lo senyor duc, è oficials, è nosaltres correguessen à les portes, deint que ovrissen per que entrassem à contrastar è pendre als quils començaven à esvair per los terrats; los malvats juheus duptanse de pejor nols volgueren obrir. Entretant fo multiplicada, è entrada la gent per tants terrats, è per les reixes del vall vell, que sino Deu noy dara remey.

Laltra de par dels milacres, qui son stats vists è seguits; son aquests entre altres. Primerament, que un juheu ans ques tornas christia, è apres confessa è atorga, que pochs dies daquets esvaiment, ell havia somiat tres vegades que veia Jesuchrist crucificat. E dichs aço à lur rau; lo qual li respos : que sen anas, è no ho dixes à alcu, è que Deu lo ajudaria. Altre juheu ha dit: quel diomenge, quant comença la remor, ell veu sobre lo terrat de lur sinagoga la major, un fort gran, è soberch hom ab una creatura en lo coll, per la manera que hom pinta sent Christofol. E per ço, nedejada en apres la sinagoga, hi es stada mesa la imatge de sent Christofol, hom se fa continuament major romeria, è major encevall de candeles que per ventura no creuriets. E haem sabut de cert, que com molts dels juheus, pochs dies enans se duptas

sem de tal jornada, è ho dixessen al dit rau, ell los respos: que si podien passar la jornada de dimarts, qui ara es prop passat, que ells eren segurs, ò semblants paraules.

E aço ques de major maravella è devocio. Com per la gran presa que en la Seu, è en las parroquies era, è es stada de batejar tants juheus, que casi no son en nombre (a), fos despesa la crisma, è totes les crismères fossen buydades, que gens no ni avia hir ans de dinar, è tots los curats estiguessen en ansia daver crisma, seguirense los miracles de jus scrits, los quals à ull son estats vists, è probats, è experimentats, è daço lo oficial, qui per les ecclesies ana request, feu fer cartes publiques per quatre solemnes notaris.

Primerament, à la hora de despertada cascu dels curats trobaren plenes de vera crisma les crismeres. Aço fo vist, è probat, è experimentat de fet: è entre les altres aparegueren singulars miracles en tres de les dites parroquies. La primera en sent Nicolau, hom be tres anys auien apartades, è estorades crismeres velles de estany per noves de argent, que avien fetes. E hir lo retor sabent que quant sen ana dinar, avia dexada del tot vuida la crismera nova, volent à despertada batejar, de que li tenien presa, dix à un escola que li portas la crismera vella, si per ventura hi auria tant, ò quant de crisma, è axi ho feu lo escola, è lo retor assajant si ni avia, trobala plena de vera crisma. Segonament, en senta Catalina : que com

(a) Por aquí se ve no ser inverosímil llegasen á bautizarse once mil judíos, como asegura Zurita. Escolano dice:,, en todos aquellos dias se fuéron bautizando mas de siete mil almas. Muchos de

aquella nacion, dice Mariana, se valiéron de la máscara de christianos contra aquella tempestad, que se bautizáron fingidamente: forzaba el miedo á lo que la voluntad rehusaba." Lib. XVIII. cap. 15.

lo oficial hi anas per fe, la proba feu ço que li avien dit daquella parroquia era ver, è si era vera crisma, anas lla, vuida en nedeu vexell tota la crisma; è feta la proba que era vera crisma, com la volgues tornar en la crismera, noy cabe, ans aquella plena ne romas bona cosa. Tercerament, com à sent Andreu mostrassen per miracle. à ull la crismera plena de crisma, la qual ans de dinar aventla lexada buida, è sobrevingue un capellanás extranger, è per scarn dixes, que era ben segur com lay avien mesa en aquell instant la crismera fonch trobada, tota buida, que gens no se hi trobaba: lo capella aquell mogut de contrició, se gita en terra, è lo retor è tots los altres se meteren en oracio, è feta aquella regonegueren la crismera, è trobarenla plena de vera crisma, segons enans.

No solament los juheus daquesta ciutat, que tots, sino alcuns pochs, qui estan amagats per casades, son batejats, è lo lur rau; hoc encara los de Xativa, de Algecira, è de Gandia, estant hi lo senyor marques, è los de Liria, è Cullera, è dalcunes altres viles poques. E hir lo gran don Samuel Abravalla se bateja ab gran solemnitat en lo real den Gasto, sots padrinatge del marques, è ha nom Alfonso Ferrandez de Vilanova per un loch, que ell ha en lo marquesat, apelat Vilanova.

Considere la saviea vastra, è de tot savi entenent si aquestes coses poden caure en natural enginy : quant es en nosaltres entenem que no, mas solament en divinal disposicio, be que hajam subiran displaer del desvaiment, è del robament. Mas los çaenrere juheus, è ara christians mateixos entenen è diuen, quel robament fo causa de salvament de lurs persones; les quals si fossen mortes, no hagueren reparacio, è de la roba pot aver, è saparella reparacio, com dit es. Totes les dites coses podets affer

mar en veritat, callant vos que ho hajats de nosaltres, mas daltre, è que sapiats, è siurats certament ço que dixem primera nent, è quens hem certificats per cuitat correu. E sia en vostra guarda la santa Trinitat. Scrita en Valencia à XIV de Juliol de MCCCLXXXXI. Los jurats de Valencia apparellats à vostra honor.

En carta á los conselleres de Barcelona á 20 de Julio de 139 1 dicen lo mismo que escribieron á Ramon Soler &c. Solo añaden esta cláusula mas universal (a).

.E

gran

jasia lo dit fet hajam per abominable, com dit es; pero, senyors, par que aço no sia sens mysteri divinal per alcunes visions que juheus mateixos han confessat en apres havien haudes, è per alcuns evidents, experimentats, è probats miracles fets en lo creiximent del crisma la qual en la Seu, è en les parroquies, per la presa dels batejats sens nombre, era del tot despesa. E los curats estaven en ansia don haurien crisma per als restants; è à una hora totes les crismeres, ya buidades del tot, foren atrobades plenes de vera crisma; è axi fo experimentat per lo oficial, è vist per moltes notables persones de gran fe, è daquen son estades scrites diverses cartes publiques de tal è tant miracle."

En otra de 22 de dichos mes y año añaden á Ramon Soler y Pedro Marrades lo siguiente.

Ara es venguda letra, que tots los juheus è juhies de

Oriola de lur bon grat se son batejats, è fets bons chris

(a) Este documento y los dos siguientes se hallan en el

t. V de cartas misivas del archivo de Valencia.