le rats justicia, jurats, è altres regidors daquesta ciutat, ells per lur propi motiu, è encara excitats, è manats per tra del senyor rey volents evitar açi tal ò semblant inconvinent, feren les provisions seguents. Primerament ab lur poder en diverses vies maneres desviaren è foragitaren, è mudar è callar feren ardits è noves que sohuen à tots jorns, portaven açi castellans, è altres vehins de Castella. Segonament en consells, è en altres lochs è maneres, induhiren è amonestaren, manan è pregan als majorals è caps doficis, è de mestres, altres de la dita ciutat, de quils era convinen à reprimir è corregir los de lurs oficis, è los de la companya de casa de cascu de tot foll gosar dels dits inconvinents assabanonantlos: que be quels juheus fossen infeels, empero de permissio de la ecclesia è de la senyoria temporal estaven assegurats en cascuna ciutat è vila; è ferlos tals è altres mals, è dans era cosa reprobada per leys divinals è humanals, molt odible è punible. Tercerament crexer è parar forques en alcunes plaçes è partides prop la dita juheria à induir terror en les gents. Quartament, quel honrat justicia en criminal en sa persona, è certs, è molts caps de guaites, tots ab mes è mellors companyes de les acostumades de guaites, circuhien cascunes nits, guaytant la dita juheria tota la nit, è visitant soven aquella de dia à tots jorns : è moltes altres è diverses bones provisions. En tant quels adelantats è Sevilla y en Córdoba el pueblo se alborotó contra los judíos de guisa, que con las armas, sin poder los jueces irles á la mano, diéron sobre ellos, saqueáron sus casas y sus aljamas, y los hicieron todos los desaguisados que se pueden pensar de una canalla al borotada y sin freno. Apellidábalos con sus sermones sediciosos que hacia por las pla zas, y atizaba su furor Fernan Martinez, arcediano de Ecija. De este principio cundió el daño despues por otras partes de España.” juheus de la dita juheria se mostraven è debien esser be contents de les dites provisions, è de lur seguritat. Mas com sia scrit: » nisi Dominus custodierit civitatem, frustra vigilat qui custodit eam," seguis que hir dimenge en hora de comu dinar una companya de minyons de XL en L partins del mercat ab un pennonet croat, è ab alcunes creus de canyes vengueren à I dels portals de la juheria, qui es prop la plaça de la figuera (a), è cridants als juheus, quel arcepreste de Sibilia venia ab sa creu, è ques batejaren, sino morrien, è semblants paraules. Entra vna partida dels dits minyons dins lo portal de sus dit, è juheus, qui allen eren, tancaren à colp les portes del dit portal, è puys dels altres de la juheria, romanents dins aquella la dita partida de minyons; è laltra partida stant de fora è sentint remor dels altres de dins, comença cridar quels juheus mataven al fadrins qui eren dins. E com en la dita plaça se tengues è tenga taula dacordar per lo passatge de Sicilia, è fossen alli molts dels dits acordats, è altres vagabunts, estrangers, è gent de poca è pobra condicio, corregueren als crits dels dits minyons, è los juheus encadenaren è firmaren mes les portes: è ab allo la opinio de la mort dels minyons de dins mes crexia en les gents de fora, è daqui sescampe è crexgue la remor per la ciutat. Los jurats è altres oficials de la ciutat sentints la dita remor lexaren lur dinar, è vengueren à la possada del senyor duc de Momblanch (b) frare è general lochtinent del senyor rey; lo qual senyor duc era, è es açi, è ab ell ensemps vengueren al dit portal hon trobaren sobres de (a) Ahora de santa Tecla. (b) El infante don Mar tin entonces gobernador de Valencia. gents, è de remor, sens empero tot assatjament, com foren sens armes, hoc è alcuns circumvehins dels dits portals è plaça estaven desnuts è descalços, segons que stans à lur dinar eren sortits è venguts à la remor. Lo dit senyor duc mana als juheus del dit portal que lo obrissen, declarant que ho volia à dues fins, la una perque es fer exir los minyons, è vist aquells, la gent perdes la opinio concebuda de la mort dels dits minyons, è sassuavás; è altre, que stablert aquell portal dalcun dels oficials reyals ab companya convinent, ell ab los altres, è ab laltra gent de cavall discorregues per la juheria faent entrar, è tancar los juheus cascuns dins lurs cases, è guardant als altres portals que alcu no entras, è que fes tancar aquells, si tancats no eren be; car aço se guardaria mils dins que de fora; è les gents sabents quel dit senyor, è oficials, è bons homs de cavall fossen dins la juheria, duptarien de entrar hi, majorment faent hi crides publiques, per les quals à fer ja hac trames per lo trompeta ò crida publich de la dita ciutat. E los juheus diastruchs duptanse de pejor, ò per quis ques fos, no volgueren obrir; ò per ço la remor cresque. E molts per terrats dalberchs de christians, contigues à la juheria, è alcuns per lo vayll vell de sus lo pont è tanca daquell esvayren la dita juheria; quels dit senyor è oficials, jurats, è altres bons homens nos pogueren entrar, ne vedarho, majorment car los juheus en la partida del dit vayll havien à començament mort I christia, è tolt lo dit à I altre; lo cors del qual mort, ટે lo dit foren portats è mostrats al senyor duc. E en poch espai de temps la dita juheria fon dissipada, è robada, è morts daguen en lesvaiment qualsque cent juheus entre uns è altres en diverses maneres. Algunas cartas fechas en los dias siguientes. Carta de los jurados de Valencia escrita á Ramon Soler y Pedro Marrades, residentes en la corte del rey de Aragon, fecha á 14 de Julio de 1391 (a). Honorables seniors. Per lo gran desplaer è cuita que diomenge proppassat aviem del mal esvaiment è robament de la juheria, no hague memoria, ne espai de escriuren à vosaltres, ne encara be ne bell al senyor rey per lo gran torbamen quant es à la senyora reyna no haguen espai de escrfureliu, è dexa donchs à ensa ocupats è torbats per ço que oirets de jus, no haven pogut descriuren à vosaltres. Ara certificam vostra saviea que jatsia la ciutat en general, ço es, los oficials, jurats, regidors, consellers, è consell daquella, è altres que res hi ajen, sien be convertits à Deu nostre daquest mal, jatsia encare que aço sia estat mysteri divinal per los miracles è maravelles que de jus veurets empero encara duptam com è en quina manera lo senyor rey è la senyora prenen ò pendran aquest fet, ò com sen rahone, è quin continent ne fan: è volriem daçó esser certs, mes que daltra cosa. Perque en tant car com podem, pregam vostra saviea è cordial amistad, que fort quedament è cuberta, que hom nat no sapia ne senta queus najam escrit, vos prengats esment, è esnutats la intencio dels dits senyors: ens nescrivats clarament è larga per aquest ò altre cuitat correu. E per tal que de tots los affers siats ben informats, è quant loch è cas esdevenga, vos empugats be ra (a) Copiada del t. V de cartas misivas, que se conserva en el archivo mayor de Valencia, é inserta por el TOMO II. p. lect. Texidor de la ór- honar, escrivim vos de la veritat dels dits affers axi com son esdevengut per orde. En veritat sta, quel fet hac començament per minyons, qui vingueren de la partida del mercat ab un pennonet croat, è ab alcunes creus de canyes. Valen dir alcuns que aquest fadrins asinestrats ò induits foren per alcuns daçó be que ajam alcun alé, pero lo senyor duc ne nos altres no sabem ne sentim encara tant que digne sia de relació, majorment per no difamar alcu à tort. E ajats de cert, senyors, que del esvaiment è robament foren causa ò començament homens acordats de galees, homens alcabots, è altres bagamunts, homens de poca è pobra condició, è semblants. Pero em apres se mesclarem tals è tants de casades, è encara caps de casades, queus ho pensariets poch. Daço, è de qui fo principal negligencia ò culpa, no volem escriuver ne comanaro à tinta è à paper, mas dissa en son loch y temps. Deu volent : no volem ara pus dir de la jornada de diomenge, car en...... en vos, è renovellaria en vos desplaer excessiu. Lo dilluns mati nosaltres ab alcuns prohomens fom al senyor duc, lo qual se mostra, è puis sabem de pregon ques rahona en secret, esser be content de ço que alli li rahonam, eus proferim cumplir per obra. E de fet mana lo dit senyor, è nos altres fem ordenar, è vista per ell, feu fer una crida manant que dins un dia natural tota persona qui hagues pres, ò tenguts, ò sabes, qui tengues roba, diners, argent, ò altres bens, ò coses de la juheria, lo manifestas, è restituis als de jus scrits, que ho prengueren ab notaris publichs. En lo consell de la ciutat foren fetes les provisions sequents. Primerament, los quatre consellers de cascuna parroquia, cascuns ab son notari foren elets à reebre los manifests dels dits roba, diners, argent è altres bens. E |