LII. Item, elegexen de present per legir en la cadira de theologia lo reverent maestre Joan Bou, maestre en sacra theologia.

E à la cadira de dret canonich lo reverent maestre Leonart Lopiz.

E à la cadira de dret civil lo reverent maestre.... Miranda.

E à la cadira de medicina, ò cirurgia lo reverent maestre Luis Alcanyiç, maestre en arts, è en medicina (a).

E pera legir la sancta biblia lo reverent Joan Baiyarri, maestre en sacra theologia.

E per maestres principals pera legir de maiors, è fer lo proverbi maior, maestre Domingo Navarro.

E per maestre principal pera legir de menors, è fer lo proverbi menor, maestre Joan de Tristany.

E per maestre principal perals partistes lo bachiller de Tristany.

E per maestre è legir de lochica maestre Jaume Steve. E per maestre principal, è legir filosofia moral lo reverent maestre Alfonso Ari.

E per maestre principal, è legir de filosofia natural lo reverent maestre.... Oliver (b).

E per maestre principal de legir de poesia, è art cratoria maestre Joan Partheni, italiá (c).

(a) Autor de una obra lemosina intitulada regiment preservatiu d curatiu de la pestilencia. (Ximeno bibl. t. I. p. 52).

(b) Llamábase Pedro Juan Oliver. (Ximeno ib. p. 109). (c) De este Juan Partheni vi años pasados en la biblioteca de mi convento de san

TOMO II.

Onofre varias églogas latinas y otras poesías, impresas en Valencia por Jorge Suriano en 1503. Lo que de ellas resulta es que era sevillano (no Italia, como se dice aquí por equivocacion), que se llama ba Juan Partenio Tovar : que era poeta laureado, y profesor de poética en esta universi

E per clavaris pera rebre les pecunies dels studiants maestre .... Porta, è maestre.... Navarro.

E per porter en ......... criat del spectable comte de Oliva Los quals doctors, maestres, è cambrers pera fer, è legir les dites liçons en general sien elets cascun any, રે per temps de hun any, ço es, de la festa de sent Luch fins à laltra festa de sent Luch.

LIII. Item, ordenen que cascun any se aiusten lo segon dia de Maig apres dinar en lo dit studi los magnifichs jurats, racional, advocats, sindich, è scriva de la sala; è aqui fet bon scrutini ensemps ab lo rector, è altres doctors, è maestres fasen electio dels doctors, è maestres, è cambrers, à les mes veus, pera legir les liçons de totes facultats de sus expressades pera temps de hun any; è axi se seguexca cascun any. E quant venra al trienni del rector axi matex en lo matex dia se faça la electio peral trienni sdevenidor; en manera que lo rector se puxa preparar axi matex per star, è habitar de continu en la casa del studi general.

LIV. Item, provehexen que pengun maestre, ò cambrer qui tenran dexebles estudiants acomanats ab salari, sens salari, que dins lo any comptant del dia de sent

dad; de modo que el segundo nombre Parthenio se puede tener por poético, como si dixera virgíneo. En el mismo volúmen se hallan otras poesías latinas: Torrentis tarraconensis de conceptu Virginis panegyricon de sacro candidaque Maria Virginis conceptu triumphus per Joannem Angelum Martini Mondeonensis carmen ejusd. argum. = y varias cartas y epígra

mas de Onofre Capella ó Capilla, natural de Gandía, dirigidas á nuestro Tovar, con algunas otras curiosidades; de todo lo qual di completa noticia al p. fr. Francisco Mendez, de la órden de s. Agustin, para las memorias tipográficas de España del siglo XVI, que está preparando, por ser libro muy raro y desconocido á los autores de nuestras bibliotecas.

Luch avant nos puxa mudar ab altre maestre; ni algun maestre lo puxa reebre, ni fer pacte ab algu de salari ab aquell fins sia finit lo any, sots pena de cent sols. E si sen exia, ultra la pena, sia tengut pagar lo salari al...... maestre de tot lany.

LV. Item, provchexen que sia scrit al nostre sanct Pare, è supplicar sa sanctedat, que done, è atorgue al dit studi general gracia ò bulla de fer doctors, bachillers, è donar qualsevol graus axi propriament com es huy en la ciutat de Roma, è lo studi de Bolunya, è de Leyda; è per lo semblant scriure, è supplicar à la magestat del rey nostre senyor, que done, è atorgue lo semblant privilegi, è gracia.

LVI. Item, provehexen, è donen facultat al rector del dit studi general, qui ara es, Ò per temps sera, que puxa tenir taula comuna, è donar à mengar en comu als studiants, qui volrán mengar en lo dit studi, convenintse ab aquells del que deuran pagar, en manera que ab mes disposicio puxen entenre en lo dit studi.

LVII. Item, provehexen que quant algun cambrer fara alguna liço special à sos dexebles, los quals tenran encomanada (f. encomanats), que qualsevol del studi hi pu xa venir per hoyr la dita liço sens salari, que no sia tengut pagar mes del que desus es tachat, è ordenat, encara que stiga acomanat à qualsevol cambrer.

LVIII. Item, ordenen que en lo dit studi se puxa fer conductes de hoyr alguns libres de qualsevol facultat sien, en especial, ò general, convenintse ab lo doctor, cambrer, ò mestre per la quantitat que li volran donar ab intervencio del dit rector, y no en altra ma

nera.

Testimonis foren presents à les dites coses los reverent frare Bernad Dezpuig comanador de Montesa, è lo

honorable en Jaume Eximeno notari habitant de la ciutat de Valencia.

X.

Copia de la carta de los jurados de Valencia al papa Alexandro VI pidiéndole que otorgue las peticiones que encargáron al canónigo de esta iglesia micer Juan Vera, cuyas instrucciones se ponen á continuacion (a).

Sanctissimo, et beatissimo domino nostro papæ.

Beatissime, et sanctissime pater: post pedum oscula beatorum: sabent que micer Johan Vera, cabiscol, è canonge de aquesta esglesia valentina devia partir pera vostra sanctedat, occorrent necessitat de algunes coses, havem delliberat scriure è suplicar aquella nos vulla atorgar algunes coses sobre les quals havem molt instruit è encaregat lo dit cabiscol à boca, è en scrits: suplicant sa sanctedat li vulla dar fe è crehenza: suplicant la divina Magestat conserve sa sanctedat en felicisim stat ab longisima vida. De Valencia à V de Maig del any MD. De V. S. beatissima humils è devots servidors qui besen los peus de V. S. B. Los jurats de Valencia.

Instruccions fetes per los magnifichs jurats, racional, è

sindich de la ciutat de Valencia al reverent micer Johan Vera, cabiscol, è canonge de la seu de Valencia, del deu fer ab la sanctedat de nostre sanct Pare. que

Primeramen

peu

à sa

rimerament li donara la letra, besant lo sanctedat oferint de part de la dita ciutat quant ma

:

(b) Se halla en el archivo de dicha ciudad, t. 33. de cartas,

nara de aquella, com li sia molt devota è afectada.

Item, suplicara la prefata sanctedat li placia donar è atorgar gracia è butla apostolica, en virtut de la qual la ciutat de Valencia per esser la una de les principals è populosa del mon, è sa sanctedat esser natural de aquella (a), puxa eregir un studi general, lo qual ha insti